Rubí Solidari

Amics i amigues. En breu tindrem l'enllaç al programa emés el 5 de novembre. Aquí teniu, però, la editorial.

Blanca, Montserrat, Ainhoa i Enric. Són els quatre cooperants espanyols segrestats a Kenia i a Tinduf, respectivament.

Podem anar enrere en el temps i ampliar les fronteres: Rosella, Roque, Albert, Alícia, Marie…

Els segrests de cooperants a zones de conflicte, o simplement de pobresa, no són un fenomen nou. Un segrest por convertir-se en un negoci molt lucratiu, perquè no només les famílies estan disposades a pagar: els estats també juguen i no només amb diners.

Però més enllà, cada vegada que es produeix un segrest, es posen sobre la taula diferents debats: la cooperació és realment necessària? Els beneficis superen els riscos? La cooperació sobre el terreny, no és un exercici d’autocomplaença de les societats benestants d’occident?

Les preguntes són complexes, les respostes no tant.

La cooperació és necessària perquè el desenvolupament té a veure amb les persones. I el contacte directe, la comunicació, entre les persones que reben i les que ofereixen ajuda és essencial per als projectes de cooperació. El desenvolupament no és un trasvassament de diners i materials, és quelcom més, és establir les possibilitats de la millora com a primer pas per millorar.

I òbviament, els beneficis superen els riscos de la cooperació. En primer lloc, perquè excepte en casos de conflicte armat obert, la seguretat és força bona. Tant les ONG’s d’aquí com les administracions dels països receptors vetllen per la seguretat. I les poblacions receptores també.

Perquè es donen, doncs, els segrests? Una de les raons pot ser que hem creat un sistema de relacions i econòmic on tot té un preu. Els recursos naturals tenen preu, les persones en tenen també.

Potser no hauríem d’extranyar-nos que hi hagi persones que vulguin fer negoci amb les vides dels altres, al cap hi ha la fi, tenim multitud d’exemples amagats: ’explotació infantil, la trata de blanques… però és clar, aquests segrests ens afavoreixen i no cal parlar-ne gaire.

Tornem al principi. Volem que Ainhoa i Enric, segrestats a Tinduf, tornin a casa. Volem que  Blanca i Montserrat, cooperants a Kenia, tornin a casa.

Volem que la vida de les persones, de totes les persones, deixi de tenir preu.