15 d'abril de 2009
by Annia
Comentaris tancats a Nou llibre sobre Iraq
Us recordem que aquest dijous dia 16 d'abril, a les 19 hores, tindrà lloc la presentació del llibre Irak bajo ocupación, destrucción de la identidad y la memoria.
A l'acte intervindran Rosa Regàs, coautoradel llibre; la periodista iraquiana Eman Khamas; i el profesor Jaume Botey.
Us esperem, a les 19 hores, a la llibreria La Central (carrer Elisabets, nº6, Barcelona).
2 d'abril de 2009
by Annia
Comentaris tancats a El líder de la Resistència iraquiana visita Barcelona
Abu Mohamed (pseudònim de Khudhair Waheed Hussein), representant de la resistència iraquiana a l’exili, es troba de visita a Barcelona, on ahir a la tarda va explicar quin és el projecte de transició que es vol desenvolupar a l’Iraq. El metge i professor universitari va explicar que el Front Nacional (format per 33 faccions), buscarà “un pacte amb totes les forces polítiques del país, incloent les que ara no formen part del Front, per tal de crear un Parlament nacional provisional”. Aquesta cambra, que tindria un 250 representants, seria l’encarregada de crear un govern de transició. En aquest temps, el govern hauria de restablir els serveis a la població iraquiana, negociar amb els Estats Units, redactar una nova Constitució i convocar eleccions. “També s’hauria de convocar un referèndum perquè la població ratifiqui la nova Constitució”, va explicar Abu Mohamed, que també va aclarir que el projecte consensuat de la resistència passa per un futur govern “civil, laic i equilibrat”.
Aquest programa de transició, però, depèn de la retirada definitiva dels Estats Units. “L’única opció que tenen els Estats Units per sortir del problema que els hi suposa Iraq és retirar les forces militars, reconèixer a la resistència com a únic interlocutor vàlid amb la societat iraquiana, assumir la responsabilitat que té amb el poble i el govern de l’Iraq, i indemnitzar les víctimes de l’Ocupació”. Unes exigències que, segons el portaveu de la Resistència, queden amb Obama tan lluny com amb Bush: “L’administració Obama continua regint-se a l’Iraq pel conveni de seguretat que es va signar sota el mandat de Bush. El nou president dels EUA no ha parlat encara dels 5 milions d’iraquians desplaçats, els morts, les bases militars encara sobre el terreny, els 180.000 mercenaris que actuen a l’Iraq…”.
Abu Mohamed va arribar a l’estat espanyol la setmana passada, convidat per la CEOSI i la PASI (de la qual forma part. Va visitar Madrid i després Barcelona, des d’on té previst visitar altres ciutats de l’estat i de Portugal.
26 de març de 2009
by Annia
Comentaris tancats a Rubí Solidari a les eleccions de Turquia
Una membre de Rubí Solidari, Irene Zarza, ha viatjat fins a Turquia per fer d’observadora en el procés d’eleccions municipals i regionals que tindrà lloc aquest diumenge 29 de març del 2009. En concret, es troba a la regió de Diyarbakir.
La rubinenca forma part d’una delegació organitzada pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions), i l’observació té per objectiu garantir els drets democràtics de la població kurda. Els diputats i les municipalitats kurdes de Turquia, consideren que aquestes eleccions són un referèndum sobre la seva proposta d’autonomia democràtica.
La delegació del CIEMEN té per objectiu garantir la transparència del procés electoral, especialment a les zones on es concentra la majoria de població kurda.
20 de març de 2009
by Annia
Comentaris tancats a Sisè aniversari de l’ocupació de l’Iraq
Avui, 20 de març, es commemora el sisè aniversari d’una de les injustícies més flagrants de la història recent: l’ocupació de l’Iraq.
Amb l’excusa de destruir armes de destrucció massiva, i millorar la qualitat de vida de la població del país, els Estats Units i altres exèrcits es van permetre el luxe de desfer (física, moral, culturalment…) un país. I a hores d’ara, per més que d’Iraq se’n parli poc, no s’ha indemnitzat.
Us deixem aquí el principi d’un article publicat per la Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq, i més a baix el link per a poder llegir-ho complet.
Declaració de la Campanya Estatal contra l’Ocupació i per la Sobirania de l’Iraq (CEOSI i la Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq de Catalunya (PASI).
Per la fi immediata de l’ocupació, en suport de la resistència, per un Iraq sobirà i independent, la condemna dels responsables dels crims de guerra perpetrats a l’Iraq, la reconstrucció del país i el pagament de compensacions d’acord amb la legalitat internacional IraqSolidaridad.
El pròxim dia 20 de març es commemora un nou aniversari, el sisè, de l’inici de la guerra i l’ocupació de l’Iraq, que a dia d’avui continua sense ser qüestionada i davant la mirada impassible dels governs del món, inclosos aquells més progressistes, tant a Orient com a Occident.
Malgrat el canvi de govern a Estats Units, malgrat el vanagloriat augment de la seguretat, a la propaganda sobre la tornada dels refugiats, a la celebració d’unes noves eleccions, aquesta vegada locals, gestionades al seu antull per les autoritats col·laboracionistes, i malgrat la farsa d’un govern tutelat, l’única veritat per al poble iraquià és el tremend sofriment que segueix patint encara a dia d’avui; l’única veritat per al poble iraquià és la impossibilitat de tenir les necessitats bàsiques cobertes, el terror constant als assassinats indiscriminats, els segrests, les redades i els atacs militars contra la població, propiciats tant per les milícies sectàries, encoratjades des del propi govern, com per l’Ocupació, i la divisió sectària de la societat. L’única veritat, finalment, és que la guerra i l’ocupació continuen arrasant l’Iraq i el seu poble i que la violència, lluny de disminuir, ha tornat a sofrir un increment en aquest últim mes de febrer, amb almenys 258 persones mortes, el que suposa un augment de la mortalitat per causes violentes del 35 per cent respecte al mes anterior (al gener de 2009 es van produir 211 víctimes mortals). No cal oblidar que les dades de mort en 2008 són esgarrifoses: 6.772 iraquians assassinats[1].
6 de març de 2009
by Annia
Comentaris tancats a Espanya no compleix la nova llei de comerç d’armes
És un tema per, com a mínim, reflexionar. La distància entre les paraules i la realitat. L’estructura en la qual està basada la injustícia. La pregunta és: aquesta és la nova doplomàcia?
Per pensar-hi, aquí teniu un article de la Fundació per la Pau.
El Govern central va autoritzar, durant el primer semestre de 2008, la venda de material de defensa a Israel, Colòmbia, la Xina, el Marroc i el Pakistan, entre altres destinacions preocupants
Madrid / Barcelona. Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i la Fundació per la Pau denuncien que Espanya continua exportant armes a destinacions preocupants, després d’analitzar les estadístiques oficials sobre el comerç exterior de material de defensa i de doble ús del primer semestre de 2008. Aquestes xifres són les primeres que es publiquen després de l’entrada en vigor, el 2008 de la nova llei sobre venda d’armes.
Les organitzacions demanen a la Secretaria d’Estat de Comerç que, en la seva compareixença de demà davant el Congrés, aclareixi per què Espanya continua venent material de defensa a països on no hi ha garanties que no sigui utilitzat per a violacions de drets humans o repressió interna.
En el seu article 8, la llei espanyola estableix que no s’autoritzaran exportacions d’armes quan existeixin indicis racionals que aquestes es poden fer servir en accions que pertorbin la pau, la seguretat i els drets humans. “És alarmant que, tot i el que marca la llei, Espanya exporti armes a Colòmbia, Israel, el Marroc i el Pakistan, entre altres llocs. En definitiva, a països on hi ha risc que les armes contribueixin a violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari”, assenyala Mónica Costa, portaveu d’Amnistia Internacional.
Les organitzacions insisteixen que el Govern espanyol ha d’oferir informació detallada sobre els criteris utilitzats per autoritzar exportacions a països en els quals hi ha conflictes armats o situacions de violència extrema. A més, ha d’aclarir quins informes d’institucions internacionals o ONG sobre la situació de drets humans en aquests països ha utilitzat per valorar la situació. El Congrés dels Diputats ha d’exigir al Govern informació exhaustiva en referència a això.
La nova legislació permet conèixer la naturalesa pública o privada dels usuaris finals de les armes espanyoles i la informació sobre el nombre de denegacions efectuades. No obstant això, es continuen desconeixent les causes precises que han motivat aquestes denegacions.
Les darreres dades oficials tampoc reflecteixen les característiques exactes del material exportat i l’ús final dels productes. “Aquesta falta de transparència en el tipus exacte d’armament transferit dificulta el seguiment i el control parlamentari de les exportacions d’armes a llocs on no hi ha garanties que no fomentaran conflictes armats, violacions de drets humans o tindran un impacte negatiu en el desenvolupament sostenible dels pobles”, afirma Francisco Yermo, portaveu d’Intermón Oxfam.Armes de caça i tir esportiu
Un pas positiu en referència a anys anteriors, és el control al qual ara són sotmeses les armes de caça i tir esportiu i les seves municions, una reivindicació històrica de les ONG recollida en l’esmentada llei i que, per primera vegada, queda reflectida en les estadístiques oficials. Segons les estadístiques, en els primers sis mesos de 2008 es van realitzar operacions per valor de 11,5 milions d’euros. La partida més important va anar A Ghana (gairebé 1, 3 milions d’euros).
“Tot i que, sens dubte, el control d’aquest tipus de material és un avanç important, el Govern central ha d’explicar quines mesures ha pres per garantir que aquestes armes no acaben en mans equivocades i reforçar el seu control quan sigui necessari. Ghana és un país situat en una zona de gran inestabilitat, amb diversos països al seu voltant en situació de conflicte o post conflicte”, assegura Eugeni Barquero, portaveu de la Fundació per la Pau.És important que el Congrés no doni suport a mesures per a “relaxar” el control d’aquest tipus d’armes. Aquesta petició és encara més pertinent després que el passat estiu, la Secretaria d’Estat de Comerç admetés en el Congrés dels Diputats que la destinació final d’aquestes armes no era necessàriament Ghana i va apuntar a Nigèria, un país amb greus conflictes socials i armats.
Vendes de material de defensa a Israel per valor de 1,5 milions d’euros…
Espanya va vendre durant el primer semestre de 2008 material de defensa a Israel per valor de 1,5 milions d’euros. El 95% d’aquest material es va destinar a les forces armades israelianes. Segons les estadístiques oficials, es tracta d’armes amb canó d’ànima llisa i un calibre inferior a 20 mil·límetres. Entre elles, revòlvers, fusells i metralladores. També es van exportar a Israel equips de formació d’imatge i de contramesura; i es van autoritzar noves vendes per valor de 157.000 euros.
El Govern ha mirat de donar explicacions sobre l’ús final d’aquestes ventes. Tot i que el fet que es doni més informació és un avenç, aquestes dades s’haurien de reflexar en les estadístiques oficials del Govern per eliminar dubtes sobre quins productes, el seu ús final i amb quines garanties s’ha venut a Israel. “En qualsevol cas, donada la inestable situació a Gaza i amb serioses denúncies que apunten a crims de guerra pel que va passar abans de l’alto el foc, l’última cosa que fa falta a la zona són més armes. No es poden autoritzar exportacions que contribueixin directament o indirecta a exacerbar el conflicte a la zona i a cometre violacions dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari”, diu Costa.… i de 110 milions d’euros a Colòmbia
Espanya va autoritzar transferències d’armes a Colòmbia per valor de 110 milions d’euros. El tipus de material exportat és el pertanyent a la categoria 10, aeronaus. “Colòmbia viu sotmès des de fa més de quatre dècades en un conflicte armat en el qual totes les parts cometen greus violacions dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari. Per això, s’han d’aturar totes les exportacions de material de defensa a les Forces Armades colombianes fins que s’hagin aplicat plenament les recomanacions formulades per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets humans”, conclou Mabel González de Greenpeace.Dades i xifres d’exportacions a destinacions preocupants, exceptuant Israel i Colòmbia
• Les exportacions espanyoles de material de defensa que es van realitzar en el primer semestre de 2008 van rondar els 250 milions d’euros.
• Un 74% d’aquestes (184 milions) es van destinar a països de la UE i de l’OTAN. La quantitat suposa una disminució del 63% respecte a les del primer semestre de l’any 2007 (678 milions d’euros).
• El Marroc va comprar material englobat en la categoria 6 (vehicles militars) per 47,7 milions d’euros. Aquest país viu immers en un llarg conflicte intern no resolt i té acusacions de violacions dels drets humans al Sàhara Occidental.
• Espanya va vendre al Pakistan material de la categoria 6 (vehicles terrens) i 4 (bombes, torpedes, coets i míssils) per valor de 199 mil euros. El Pakistan és un país amb una greu inestabilitat interna i en el qual les operacions de les forces de seguretat i les activitats dels extremistes han provocat el desplaçament intern massiu de centenars de milers de persones, a més de la pèrdua de moltes vides de civils en els últims anys.
• El Govern també ha transferit material de defensa a Algèria (690 mil euros) a Indonèsia (més de 2 milions d’euros). També es van autoritzar vendes a Sri Lanka (138 mil euros) i Aràbia Saudita (més de 2 milions d’euros) ).
• Espanya va exportar més de 795.000 euros en material policial i de seguretat a Bolívia i Cuba. A més, es van autoritzar vendes a Veneçuela.
• Els principals destinataris de material de doble ús, és a dir, que pot ser utilitzat amb fins civils i militars, van ser Iran (amb més de 36 milions d’euros) i Xina (amb 12 milions d’euros).
3 de febrer de 2009
by Annia
Comentaris tancats a Estades Solidàries estiu 2009
“El sentit de la vida és travessar fronteres”
R. Kapuscinski
xerrada informativa:
una experiència a Nicaragua
Data: Dijous 5 de febrer
Hora: 19:30 hores
Lloc: L’Ateneu de Rubí (c/ Xile, 1-3)
2 de febrer de 2009
by Annia
Comentaris tancats a L’assemblea marca l’inici d’un nou curs d’activitats de Rubí Solidari
El passat dissabte 31 de gener, Rubí Solidari va celebrar l’assemblea anual ordinària, corresponent a l’any 2008. A la reunió es van aplegar una dotzena de socis i sòcies, i a banda de renovar la junta, es va aprovar el balanç d’activitats de l’any 2008 i el pla d’activitats per aquest 2009.
El balanç de l’any 2008 ha estat molt positiu per als socis de l’entitat, ja que s’han realitzat més de 30 activitats, sumant xerrades, sortida i venda de productes al carrer, el programa de ràdio, o les activitats pròpies del programa de les Estades Solidàries.
Pel que fa a aquest any 2009, Rubí Solidari mantindrà les mateixes activitats que l’any passat. A més, hi haurà algunes novetats, com ara un acte de celebració dels 15 anys de l’entitat, que es commemoren el proper mes de maig. També s’ha previst commemorar, al desembre, el 61è aniversari de la declaració dels Drets Humans.
Pel que fa a la junta de l’entitat, Josep Maria Pijuan continua al capdavant de Rubí Solidari con a president. Pilar Guillén i Rafa Contreras també continuaran com a vice-presidenta i tresorer respectivament. Tampoc hi ha canvis a la secretaria, on es mantenen en Sebastià Colomer i l’Òscar Olivares. D’altra banda, es recupera la figura de portaveu que exercirà l’Annia Garcia. Pel que fa a les vocalies, algunes s’han suprimit i se n’han creat de noves. Així, els grups de treball són: Projectes, Documentació, Comunicació, Brigades, Programa de Ràdio, Plana web i Blog.
Per últim, l’assemblea va valorar l’actitud de l’ajuntament de Rubí en negar finançar els projectes de cooperació presentats l’any 2008, tot argumentant la manca de justificació dels projectes d’anys anteriors, especialment el de una ciutat agermanada com es Ocotal a Nicaragua. Els projectes s’han quedat sense finançament perquè en la justificació d’alguns projectes anteriors, s’havien presentat fotocòpies de factures en lloc dels documents originals. També mancava justificar una partida d’emergència, que abans no era necessari justificar. Aquest fet és, segons l’assemblea, un excessiva aplicació burocràtica de la normativa de la convocatòria i una manca de voluntat política del equip de govern municipal de trobar una solució, donat que el consistori no va explicar quins documents mancaven fins que va ser massa tard.
31 de gener de 2009
by Annia
Comentaris tancats a Eleccions provincials a l’Iraq
Aquest està sent un any d’eleccions. Avui dissabte és le torn de l’Iraq, on la ciutadania està cridada a les urnes per escollir 440 diputats. A més, amb quotes: 110 han de ser dones.
Iraq continua sent a hores d’ara un país ocupat, i és per això que les eleccions suposen, més que una celebració democràtica, una jornada d’inseguretat i risc.
Com és habitual, us deixem aquí algusn links per tal que pogueu tenir més dades i seguir l’evolució de la informació. Hi ha opinions per a tots els gustos… llegiu, busqueu i trieu.
29 de gener de 2009
by Annia
Comentaris tancats a Més tortures al Sàhara
Els mitjans de comunicació han informat d’una notícia històrica: per primera vegada, europarlamentaris han visita el Sàhara Occidental i s’han entrevistat amb activistes. Reconeixen la tensió de la visita, però se’ls hi espcapen notícies com la que us afegim aquí.
És el dilema entre la publicitat i la seguretat d’un poble que lluita no per un tros de terra, sinó per la supervivència.
Torturan y detienen a varios activistas de DD.HH. que se iban a reunir con los europarlamentarios
Hamia Ahmed Musa y Rachid Sghyar, del Comité contra la Tortura de Dajla, permanecen en paradero desconocido desde esta tarde
El Aaiún.- Los tres representantes del Comité Contra la Tortura de Dajla, Hamia Ahmed Musa, Ulad Chej Mahyub y Rachid Sghyar, que tenían previsto reunirse esta tarde con la delegación del Parlamento Europeo que visita los territorios ocupados por Marruecos en el Sahara Occidental, fueron “agredidos brutalmente” por la policía marroquí cuando se dirigían a este encuentro previsto en el Hotel Parador de la capital saharaui, El Aaiún, informó al Servicio de Comunicación Saharaui en Canarias el presidente del citado Comité de defensa de los Derechos Humanos, El Mami Amar Salem.
Las calles de la ciudad permanecen “bajo un férreo control policial” con motivo de la visita de los europarlamentarios y “numerosos agentes de paisano controlan todas las calles de acceso al hotel donde se aloja la delegación europea”, indicaron los activistas. Fue precisamente cuando se dirigían al Hotel Parador, cuando los tres miembros del Comité Contra la Tortura de Dajla “fueron parados en un control” y, tras indicar el motivo de su presencia en la ciudad y que se dirigían a la reunión prevista, “fueron torturados en plena calle” y, dos de ellos, Hamia Ahmed Musa y Rachid Sghyar, “detenidos e introducidos en un vehículo policial”, indican las fuentes.
El tercero, Ulad Chej Mahyub, logró alcanzar el hotel y esperó a que llegara su turno para entrevistarse con la delegación de Estrasburgo, “con graves heridas en las piernas”, asegura el Comité contra la Tortura de Dajla. Por la noche, aún se desconocía el paradero y la situación de los dos activistas de derechos humanos detenidos, pero fuentes en la ciudad saharaui expresaron su temor a que estuvieran sufriendo nuevas “torturas en dependencias policiales”. (SCSC)
29 de gener de 2009
by Annia
Comentaris tancats a Què és una crisi?
Una nova perla de Santiago Alba Rico. Només per a ànimes sensibles.
¿Qué es una crisis capitalista?
Veamos en primer lugar lo que no es una crisis capitalista.
- Que haya 950 millones de hambrientos en todo el mundo, eso no es una crisis capitalista.
- Que haya 4.750 millones de pobres en todo el mundo, eso no es una crisis capitalista.
- Que haya 1.000 millones de desempleados en todo el mundo, eso no es una crisis capitalista..
- Que más del 50% de la población mundial activa esté subempleada o trabaje en precario, eso no es una crisis capitalista.
- Que el 45% de la población mundial no tenga acceso directo a agua potable, eso no es una crisis capitalista.
- Que 3.000 millones de personas carezcan de acceso a servicios sanitarios mínimos, eso no es una crisis capitalista.
- Que 113 millones de niños no tengan acceso a educación y 875 millones de adultos sigan siendo analfabetos, eso no es una crisis capitalista.
- Que 12 millones de niños mueran todos los años a causa de enfermedades curables, eso no es una crisis capitalista.
- Que 13 millones de personas mueran cada año en el mundo debido al deterioro del medio ambiente y al cambio climático, eso no es una crisis capitalista.
- Que 16.306 especies están en peligro de extinción, entre ellas la cuarta parte de los mamíferos, no es una crisis capitalista.
Todo esto ocurría antes de la crisis.
¿Qué es, pues, una crisis capitalista?
¿Cuándo empieza una crisis capitalista?
Hablamos de crisis capitalista cuando matar de hambre a 950 millones de personas, mantener en la pobreza a 4700 millones, condenar aldesempleo o la precariedad al 80% del planeta, dejar sin agua al 45%de la población mundial y al 50% sin servicios sanitarios, derretirlos polos, denegar auxilio a los niños y acabar con los árboles y los osos, ya no es suficientemente rentable para 1.000 empresas multinacionales y 2.500.000 de millonarios…
Santiago Alba Rico