Hi ha lemes que no oblidarem mai. No a la guerra és un d’ells. Va ser un clam, l’any 2003, que intentava evitar un desastre malhauradament confirmat. Déiem No a la guerra en multitudinàires manifestacions que cap gobern va escoltar, i ploràvem pel destí de l’Iraq, un país controvertit, amb un líder controvertit. Una víctima d’un sistema que necessita inventar enemics per justificar-se.
Avui, a mig any del desè anivesari de la invasió de l’Iraq, continuem plorant.
No ja perquè som conscients del gran engany que els Estats Units van construir. Plorem pel silenci. No és difícil saber les conseqüències de la invasió. I és tant difícil sentir cap veu crítica..!!
Els grans mitjans de comunicación han anat informant només dels atemptats que ha sofert la población iraquiana, lamentables atemptats que tothom condemnem, però entenem que la realitat del país no és només aquesta. Iraq és molt més que l’explosió d’una bomba. La destrucció militar dels invasors ha construit una societat que viu en condicions d’extrema pobresa, ha provocat l’exili de mil·lers de persones i ha provocat la perdua del control sobre els seus recursos naturals que, en definitiva, hauria de ser una de les principals fonts de riquesa per la población de l’Iraq i no pas per l’enriquiment d’un parell de multinacionals i els governs colonialistes de torn que les defensen.
Al marge de les consideracions politiques, occident no hauria de promoure i acceptar que les guerres comencin basant-se en mentides. Occident no hauria d’aplaudir que la societat civil de qualsevol part del món sigui moneda de canvi per l’enriquiment d’uns quants i més encara, que avui els que van promoure aquesta invasió no han estat jutjats.
Però hi ha persones que volen que el seu pais torni a sortir endavant, i lluitaran encara que ningú els doni un altaveu per explicar-ho. I es aquí on la cooperació internacional encara té molt a dir.
http://www.radiorubi.fm/perfil/radiorubi/recursos/recursos/rubi_solidari_web_061012.mp3