Des de Rubí Solidari volem expressar la nostra indignació amb el Nobel de la Pau que recentment han atorgat a la Unió Europea. És evident que aporten els seus motius per fer-ho, però dubtem molt que no haguessin persones que mereixen aquest reconeixement molt per sobre de la UE. Per què diem això? Es ven cert que la UE com a tal no la podríem acusar formalment de ser una venedora d’armes compulsiva, això recau sobre els països que en formen part. Però si es ben cert que la UE com a ens ordena als països que la conformen accions que van en contra de la pau social, és a dir, que dona directrius per retallar i eliminar drets socials, fonamentals i universals que als ciutadans de tots els països que la conformen en algun moment van assolir, per la protecció dels mercats que controlen les finances, això no és lluitar per la Pau. Així doncs, apuntem que la Pau no és només un acte de no guerra, la Pau es quelcom més. La Pau és un objectiu a assolir en tots els estaments socials. Perquè una UE que lluités de veritat per la Pau no podria permetre que els seus països, als seus ciutadans, fessin més retallades en educació i sanitat que no pas en despesa militar, que es prioritzi el rescat dels bancs i no pas de les persones. Un cop més veiem com els estaments “superiors” segueixen molt lluny de la realitat del carrer, la realitat del dia a dia de les famílies, de les dificultats per trobar una feina. La Pau no és veure com un fill està a una escola amb més alumnes i menys professors.
La Pau també és no permetre que els diners del 0,7% destinats a Cooperació Internacional i per l'eradicació de la fam al món, es converteixi en un concepte absurd per als dirigents, menysprea'n-lo i pràcticament reduir-ho fins el ridícul.
Fins a aquests límits ha arribat la llunyania vers les persones.
Rubí Solidari