Amics i amigues.

Us oferim fotos i extractes dels actes realitzats durant la concentració en condemna dels 10 anys de la invasió de l'Iraq.

Més abaix adjuntem la moció presentada per Rubí Solidari i Plataforma Aturem la Guerra al ple municipal del 25 d'abril, aprovada per tots els grups municipals excepte el PP:

Adjuntem enllaços relacionats amb la concentració.

Noticia a web de la resistència iraquiana.

Noticia a Ràdio Rubí

Noticia a Rubí TV

Diari de Rubí

Fotos #FotoCondemna10anysIraq

Foto de l'acte de dijous 25 durant el ple municipal.

Lectura text d'Alba Luz

25 de abril de 2013
De fa deu anys, jo en recordo ben poc. En tenia nou i només recordo onades de caps a una ciutat gegant, milions de crits i somriures per una acció que suposava l'esperança de la solidaritat, de la humanitat.
No tinc molts records d'aquells dies i probablement n'era poc conscient de la importància de la trobada de tanta gent per un motiu tan fosc. Però deu anys després puc confirmar la transcendència que va tenir per mi que els meus pares decidissin portar-m'hi, apropar-me a una realitat dura des de l'ull de l'esperança, des de la confiança en les persones, l'amor per la vida i el rebuig de la violència.
Potser d'aquells dies en recordo poc, però són les sensacions les que conformen quin som i serem, i el sentiment d'unió i pau em va educar molt més del que ens puguem imaginar.
I és que aquell dia es va fer un exercici brutal del valor més important que es pot ensenyar, i que malauradament poc treballaríem si seguíssim al peu de la lletra el model educatiu que tenim. Estic parlant de l'empatia, allò tan important que hauriem de tenir totes les persones per poder-nos definir com a tal.
Per això reivindico el paper de, ja no només la tolerància, que no sent ni viu, només veu i escolta, sinó de l'empatia, com a mitjà de transport i medi de vida.
Perquè la realitat és dura i sovint molt lletja, però la única manera de canviar-la és ajudant als nens a sentir i entendre, a rebutjar allò que només destrueix per poder estimar la capacitat que tenim de superar-nos a nosaltres mateixos.

Alba Luz

Poema de Pablo Neruda llegit per l'actor Xavier Serrat

QUEDA PROHIBIDO

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber qué hacer,
tener miedo a tus recuerdos.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.

Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.

Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles sólo cuando los necesitas.

Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.

Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.

Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.

Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

10 ANYS DE GUERRA I OCUPACIÓ A L'IRAQ. PROU IMPUNITAT

 MOCIÓ

Ara fa deu anys les places i el carrers de Catalunya van ser protagonistes de les grans mobilitzacions contra la guerra i l'ocupació de l'Iraq, per tot arreu es van dur a terme molts actes per denunciar la política de l'administració Bush i la implicació del govern d'Aznar. El protagonisme de la gent va ser molt important i va demostrar que teníem raó.

El passat 20 de març es compliren deu anys de la guerra i ocupació il·legal de l'Iraq perpetrada per la Coalició internacional liderada per Estats Units i Regne Unit, que ha acabat amb la vida de més d'un milió i mig d'iraquians, i que ha provocat cinc milions de desplaçats interns i externs, un milió i mig de vídues i cinc milions d'orfes, xifres totes elles extretes dels documents A/*HRC/19/*NGO/145 i 143 del Consell de Drets Humans de Nacions Unides publicats el 28 de febrer de 2012. Al llarg d'aquesta dècada, s'han comès provats crims de guerra i contra la humanitat, com testifiquen diverses organitzacions de Drets Humans, els testimoniatges de les pròpies víctimes, diversos estudis acadèmics, filtracions de documents gràfics i secrets.  Entre aquests crims es troben els atacs deliberats contra la població civil, l'ús d'armament prohibit per les convencions internacionals, Armes Químiques, com el fòsfor blanc, l'agent taronja o el urani empobrit.

La destrucció del país ha anat acompanyada d'un procés polític sectari i corrupte, sota una constitució imposada per l'ocupació, la qual cosa viola la Convenció de Ginebra, la qual estableix que el país ocupant no pot modificar el règim polític establert. Avui, a l'Iraq tots els serveis públics han quedat destruïts i es produeix una violació sistemàtica dels Drets Humans, inclòs el dret a la vida.

Malgrat la retirada ‘oficial’ de les forces d'ocupació al desembre de 2011, amb prou feines un any després s'ha produït el retorn en secret de prop de 3.000 tropes nord-americanes, per tant, l'Iraq no és una nació independent en seguir presa de l'encreuament d'interessos d'EUA e Iran a més d'altres potències regionals. La política, l'economia i els aparells de la seguretat de l'Estat estan marcats per la ingerència del EUA i d'Iran, tant de manera directa com a través dels partits sectaris en el poder, i per la presència encara palpable d'EUA mitjançant els mercenaris als quals es contracta per a la seguretat privada, assessors civils i militars.

Entre les violacions més flagrants dels Drets Humans comeses pel govern del primer ministre iraquià Nuri al-Maliki destaca el nombre d'execucions que es van dur a terme a l'Iraq en 2012 i que ascendeixen a un mínim de 65 persones (el doble de 2011 i sis vegades més que en 2010), i que va obligar a Navi Pillay, Alta Comissionada de NNUU per als Drets Humans, a exigir una moratòria. A més, cal afegir els processos judicials que se celebren sense que existeixin les mínimes garanties processals; la manca dels drets dels detinguts; la tortura de les preses i presos polítics; les morts a conseqüència de la tortura i els abusos sexuals i les violacions, fets tots ells confirmats per organitzacions independents de defensa dels drets humans.

Aquests fets, a més de les polítiques sectàries, la corrupció o la falta de serveis essencials, han reactivat les protestes ciutadanes que, des del 25 de desembre de 2012, no han deixat d'inundar diàriament i de manera pacífica places i espais públics en diversos punts del país, malgrat la manipulació mediàtica del govern, les amenaces, les detencions i els assassinats selectius dels membres del moviment ciutadà.

Per aquestes raons, es proposa al  Ajuntament de Rubí l'adopció del següent acord:

1. Demanen la retirada de totes les forçes d'ocupació  militars i paramilitars que van entrar a l'Iraq amb o durant l'Ocupació.

2. Que siguin derogats tots els acords, les estructures polítiques i les lleis introduïdes sota l'ocupació, que violen les Convencions de Ginebra i la legalitat internacional.

3. Exigim el respecte dels drets humans de la població iraquiana violats de manera permanent aixi com l'alliberament immediat de tots els detinguts sense càrrecs, ni judici; la fi de les detencions arbitràries i una moratòria immediata de la pena de mort a l'Iraq.

4. L'OMS ha d'analitzar els efectes de la munició revestida amb urani empobrit de les armes emprades a l'Iraq, així com la d'altres armes prohibides, utilitzades contra la població iraquiana. EUA i la resta dels països que van envair i van ocupar l'Iraq han d'assumir la plena responsabilitat del cost de l'eliminació de la munició i de la neteja de totes les zones contaminades.

5. Cal augmentar els esforços de la comunitat internacional per la reconstrucció de l'Iraq exigin a tots i a cadascun dels països que han participat en la invasió i ocupació de l'Iraq la reparació i reconstrucció de la infraestructura iraquiana, així com la restitució de la propietat privada i la compensació moral i econòmica a la població civil, d'acord amb la legalitat internacional.

6. Reclamen justicia pels crims contra la humanitat comesos a l'Iraq demanan que els responsables de l'agressió contra l'Iraq retrin comptes davant la justicia internacional, tot exigin a la Cort Penal Internacional que compleixi amb la seva obligació legal d'investigar, jutjar i sentenciar amb totes les garantia de la llei, a tots i cadascun dels responsables —individuals o col·lectius— de la comissió dels crims de guerra que des de 2003 s'han perpetrat i se segueixen perpetrant a l'Iraq.

7. Aquest conflicte ha generat milions de iraquins refugiats i desplaçats, en la situació actual no es donen les condicions de estabilitat i seguretat de retorn a les seves llars, mentres tant la comunitat internacional ha de prendre les accions pertinents per a protegir la dignitat i els drets dels refugiats i desplaçats.

8. El futur de l'Iraq ha de recure en mans del poble i reclamar eleccions lliures sense cap ingerència exterior, manifestar la solidaritat amb el poble iraquià, afirmant el dret que te per determinar el seu propi futur, així com el reconeixement i suport a l'aixecament ciutadà i a les seves legítimes reivindicacions.

L'acord d'aquesta resolució es fara arribar al President del Gobern Espanyol, al president del Gobern Catala i al Secretari General de les NNUU