Amics i amigues. Us fem arribar el discurs que ahir es va llegir al torn de precs i preguntes durant el ple municipal de l'Ajutament de Rubí. Tornem a denunciar la manca de d'interés en la solidaritat i la cooperació internacional de la nostra ciutat.

“Avui parlo en nom d’algunes entitats del Consell de Solidaritat i Cooperació Internacional, concretament, Rubí Solidari, Casal de Cuba Jose Martí, Los Botijas, Vida i Pau i Associació Compartir El Pinar. No ho puc fer en nom de tot el Consell perquè amb les urgències no han pogut o volgut pronunciar-se.

El fet que avui estigui aquí en representació de les entitats que he esmentat no és altra que la única oportunitat que ens han deixat des del servei de Cooperació o de Governança per poder demanar dignitat cap el que significa la Solidaritat i la Cooperació Internacional i, sobretot, a les persones a qui  van adreçades recursos i molta tasca de voluntariat. Per què això aquí i avui? Doncs perquè, un cop més, el plenari que hi havia programat es va suspendre per, segons la trucada telefònica, altres assumptes més urgents. No puc dir si eren o no eren més urgents, el que si que els hi puc dir és el que no era urgent per a aquesta àrea.

–  No era urgent explicar si tenim ja o no els projectes aprovats, sí, estem a 19 de Desembre i encara no ho sabem. Part de la responsabilitat serà de les entitats, part, no ho puc posar en dubte, però hi ha una part de gestió que pertany al servei de cooperació.

–  No era urgent explicar que les partides pressupostades no s’han gastat. I m’atreveixo a dir això pel següent:

–  No es van aprovar tots els projectes presentats abans de l’estiu, no tenim oficialitat de la resolució..

–  No sabem què passa amb el pressupost de ciutats agermanades, no tenim oficialitat ni d’aprovació ni de resolució.

–  No s’han fet activitats des de l’àrea de cooperació de la partida de sensibilització que pertoca a l’ajuntament, i si s’ha fet no ha estat per a cooperació. I dic això perquè tampoc tenim la informació contrària.

–  No hem pogut parlar d’aquestes partides que no s’han esgotat i tampoc hem pogut demanar destinar aquests recursos a projectes d’emergències (Haití, Filipines, o d’altres) o altres emergències de llarga durada, bé, a cap, perquè el plenari de Desembre s’ha suspès fins, possiblement, gener, que això ja és l’any vinent.

–  No hem pogut saber, després de més de dos anys, si tindrem o no la proposta per les bases del Consell de solidaritat i Cooperació, ja no dic les bases, dic la proposta.

–  No hem pogut saber, després de més de dos anys, si tindrem o no la proposta per les bases de les convocatòries de projectes de cooperació internacional, ja no dic les bases, dic la proposta

–  No hem pogut saber, després de més de dos anys, si tindrem o no la proposta per les bases del protocol per a emergències, ja no dic el protocol, dic la proposta.

–  No hem pogut saber, després de més de sis anys, ara he dit sis, les liquidacions dels pressupostos del 0,7%. Deixant la porta oberta a tot tipus d’especulació per part de qualsevol per atacar al 0,7%.

–  No hem pogut queixar-nos que a la reunió de la comissió del Consell del passat 3 d’octubre que es van donar  la liquidació del 2012, que quant més ens la mirem, els que la tenim, menys s’entén.

–  No hem pogut queixar-nos perquè a aquesta liquidació 2012 que ens van donar a la comissió del Consell del passat 3 d’octubre diu que es van destinar 1000 euros als premis Civisme dins la Xarxa Cívica i Solidària, que no té res de cooperació internacional i que a més se’ns va convidar a última hora.

Si seiem a una taula, potser la llista podria ser una mica més llarga, i és possible que per part del departament de Cooperació, a les entitats ens podrien dir quelcom, però com que quan hem de seure s’anul·la sistemàticament…Sí, he dit sistemàticament. Les bases del Consell diu que s’ha de celebrar un plenari cada 4 mesos però, així ràpid, els hi puc dir que portem 3 en dos anys, que són 3 de 8, amb la llista de coses que fa més de dos anys que esperem, crec que ens hem passat una mica de falta de seriositat. Es clar que hi ha hagut canvis estructurals, canvis que no és tasca nostre discutir però que tampoc els hem demanat nosaltres i, sincerament, millorar el servei el que és millorar, crec que és un objectiu molt llunyà ara mateix.

Les poques vegades que ens hem vist, el discurs era meravellós, la lletra de la cançó és bonica “Cooperació és un àrea que ens interessa molt i treballem dur perquè creiem en el 0,7 i en la cooperació internacional” el problema és quan li posem la música, no quadra una cosa amb l’altra. En definitiva, un Consell buidat completament de contingut, una repartidora de diners.

Si hagués el mínim d’interès, el mateix dia que es suspèn el plenari, no podrien haver-nos convocat a tothom per aquest divendres? Perquè des d’ahir sembla ser que per divendres si que es pot. Deixi’m que els hi digui que improvisar no té res a veure amb gestionar. Aquest mail rebut aquest matí a les 09h43 convocant per demà a les 18h30 per petició de les entitats (?), això és una falta de respecte, i mirin l’ordre del dia, tenen accés a ell perquè és una competència seva, veuran que estan vostès anys llum del que el Consell porta temps demanant, els hi acabo de fer la relació fa uns segons.

Ara el nostre prec. Pensin que nosaltres fem una tasca voluntària per gestionar aquest 0,7% i ho hem de fer el millor que podem i sabem. Avui, a 19 de desembre, els projectes, alguns, ens esperen, hi ens esperen persones no números. Pensin que a casa nostra tenim molts problemes, moltíssim, i destinem el 0.7% a ajudar a d’altres que, encara que ens sembli que no, ho passen molt pitjor. Volem tenir eines per poder garantir a les rubinenques i rubinencs que aquest 0,7% va a parar a on ha d’anar i no a d’altres coses que no ho són i que no diré, però que molts de votés tenen al cap. Per dignitat i per respecte als nostres ciutadans i a les persones que necessiten de la nostra ajuda, si us plau, donem contingut i transparència al Consell de Solidaritat i Cooperació Internacional.

La nostra pregunta: Es comprometen? Perquè nosaltres ja estem cansats d’esperar i el que volem es poder anar endavant, portem molt de temps esperant.

Deixeu-me dir un parell de coses per finalitzar:

Estem parlant cap els responsables politics, no tenim res a dir cap els tècnics, ells fan allò que els seus caps els hi demanen, i si no ho fan són els seus caps els qui els han de controlar, no nosaltres, però si els seus caps estan en mil coses, tenim tots un problema.

Últim. Que cap agrupació política intenti tirar pedres contra la cooperació des de Rubí, perquè el que fem aquí ara és denunciar una situació per solucionar-la i per continuar endavant. Qualsevol agressió contra el 0,7% és una agressió contra les entitats que fem cooperació internacional i contra les persones que ho necessiten.

Gràcies.”

Israel no és cap referent: l’ocupació i l’apartheid no són el nostre model per Catalunya.

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona Xavier Trias i el conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell , estan de visita oficial a l’estat d’Israel. Ens preocupa enormement que des de fonts governamentals s’estigui presentant a Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya. Igualment preocupant és el fet que estiguin utilitzant l’àmbit universitari i de recerca, entre d’altres, com l’eina per intentar forjar una estreta aliança entre Catalunya i Israel.

Davant d’aquests fets volem apuntar 5 consideracions:

1. La visita i les paraules d’Artur Mas mostren l’inequívoc     posicionament del govern de Convergència i Unió a favor de l’estat     d’Israel i en contra dels drets de la població palestina. Això implica,     entre altres coses, recolzar una ocupació militar il·legal i contrària al     dret internacional [1-4].

2. Aquest recolzament va en contra del que la societat civil     palestina ha demanat a la comunitat internacional de forma insistent: això     és, la no col·laboració amb les institucions de l’estat d’Israel fins que     aquest respecti els drets de la població palestina i el dret internacional. La creixentment exitosa campanya de     Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) impulsada per la societat civil     palestina, demana als governs i les institucions del món que deixin de     col·laborar amb l’estat d’Israel fins que aquest no respecti els drets de     la població palestina i la legalitat internacional [5].

3. La línia adoptada pel Govern de la Generalitat va en contra dels     temps que corren en la comunitat internacional. Un exemple recent ho il·lustra clarament. La darrera     setmana el govern de Sud-Àfrica (hereu de les lluites contra l’Apartheid     implantat a aquell país) va anunciar que reduïa al mínim les relacions amb Israel mentre no respectés els     drets de la població palestina [6]. Durant els darrers anys del règim     d’Apartheid Sud-Africà certs governs occidentals van destacar pel seu     suport a aquest règim racista. No desitgem que el govern de Catalunya     vulgui desenvolupar aquest rol de     cara al futur (i estem segurs que la ciutadania de Catalunya no ho permetrà).

4. El Govern de la Generalitat no ha mostrat cap interès en conèixer     la realitat palestina ni ha fet esment de la seva existència durant la     visita d'aquests dies. Aquesta invisibilització d’un poble que viu sota un     règim d’ocupació militar és un menyspreu envers el patiment de milions de     persones.

5. Finalment, en relació als acords signats amb Universitats i     centres de recerca israelians, també va en contra dels temps que corren en     aquest àmbit. I és que la Unió Europea ha decidit que no col·laborarà amb els centres de     recerca israelians que     mantinguin vincles amb centres i institucions situats a les colònies     israelianes de Cisjordània i Jerusalem Est. Aquesta notícia, que ha passat     pràcticament desapercebuda als mitjans de comunicació, és d’una enorme transcendència     i ha enfurismat al govern de Benjamin Netanyahu [7, 8]. Així mateix, totes les     universitats Israelianes mantenen una estreta col·laboració amb l’exèrcit     i la indústria armamentística israeliana i així ho denunciarem en el futur     immediat.

Davant d’això no només alcem la veu en protesta si no que anunciem que reprenem la campanya de recollida de signatures en favor de la no col·laboració acadèmica (boicot) amb les institucions universitàries israelianes. Una campanya on ja hem recollit més de 500 signatures del món acadèmic i que segur rebrà un fort impuls en les properes setmanes (aquí podeu signar en cas de no haver-ho fet encara).

https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dFZOTjJWeFRUUFVkbXBSN3dEQ0pqX1E6MQ

A un any de la última campanya militar anomenada “Pilar defensiu”, que del 14 al 21 de Novembre del 2012 va produir 142 morts a la franja de Gaza, segons paraules del secretari General de la ONU (9), volem reiterar la nostra crida a la societat cívil per que s’dhereixi a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’estat d’Israel, llançada al 2005 per més de 170 organitzacions palestines. Mentre hi hagi ocupació, mentre Israel practiqui de manera sistemàtica l’apartheid en contra de la població palestina, demanem als nostres governs el trencament de qualsevol acord. Ja sigui acadèmic, comercial o de qualsevol altre mena.

L’apartheid i l’ocupació no son cap model per Catalunya.

[1]http://unispal.un.org/unispal.nsf/9a798adbf322aff38525617b006d88d7/7d35e1f729df491c85256ee700686136?OpenDocument&Highlight=0,242

[2]http://unispal.un.org/unispal.nsf/a06f2943c226015c85256c40005d359c/c758572b78d1cd0085256bcf0077e51a?OpenDocument

[3] http://www.icj–cij.org/homepage/sp/advisory/advisory_2004-07-09.pdf

[4] http://www.icrc.org/ihl.nsf/full/195

[5] http://www.bdsmovement.net/call

[6] http://www.haaretz.com/news/diplomacy-defense/1.555773

[7] http://www.reuters.com/article/2013/11/06/us-eu-israel-relations-idUSBRE9A50M120131106

[8] http://www.nature.com/news/israel-in-deadlock-on-horizon-2020-1.13765

(9) http://edition.cnn.com/2012/11/21/world/meast/gaza-israel-strike/index.html?hpt=hp_t1

Amics i amigues.

Com cada any, arriba una nova edició del Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional de Rubí Solidari.

Enguany estem treballant per tancar els darrers serrells del que serà el curs d’aquest any, l’edició número XII, i que tractarem un tema que, des de fa temps, molt de vosaltres ens heu demanat: La dona al món.

Ara per ara, ens agradaria que us reservéssiu les dates del 29,30 de novembre i l’1 de desembre per poder assistir a les diferents ponències on tractarem el paper de la dona en Drets Humans, en la gestió de recursos econòmics, en els conflictes, en les religions, etc. Aviat podrem confirmar totes les ponències!

També us volem convidar el proper dia 15 de Novembre al CRAC! a la presentació del curs amb la projecció del documental “Mujeres Tejiendo Historias”, a on esperem trobar-vos per poder debatre i posar fil a l’agulla de cara al curs que quinze dies després es posarà en marxa.

Com sempre, us agrairem que ens pugueu confirmar la vostra assistència al curs per poder preparar el material per al curs, així com que podeu fer la màxima difusió a aquelles persones que creieu que els pot interessar (recordeu que el curs és gratuït).

Recordeu que ens podeu seguir a Facebook i Twitter o bé visitar www.rubisolidari.org

Moltes gràcies

Comissió 2013 del Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional de Rubí Solidari

El proper dia 14 de setembre, a la rambla del Ferrocarril es celebra la Fira del Joc i de l’Esport, un esdeveniment per nens  i nenes i al que animem a pares i mares a dur la canalla. Allà es trobaran entitats esportives i de lleure i, aquest any, entitats del món de la solidaritat i la cooperació internacional que hi són a la nostra ciutat, però a nosaltres no ens trobaran.
%%anc%%

Hi anàvem, quan es va proposar la primera data pel 8 de juny (suspesa per les previsions de forts aiguats per aquell dia, res a dir al respecte), estàvem inscrits per participar i fins i tot teníem preparat un joc per conscienciar a grans i petits sobre el valor de l’aigua al tercer món. Però aquest taller, per part nostra, no hi serà a la fira d’enguany. El motiu no té res a veure amb la pròpia fira, té a veure a com ens sentim de maltractats per part de l’aparell polític que porta el departament  de Solidaritat i Cooperació i, com a forma de protesta, hem decidit no participar d’una festa a la que ens han convidat – que com que les entitats de cooperació i solidaritat hem perdut la nostra festa que hem celebrat durant molts anys, doncs ara ens conviden a participar a d’altres. Això té les seves coses bones, però també dolentes.

Dit això, aquests són els nostres motius per protestar i, en conseqüència, no participar.

1-. Incompliment per part del departament de Solidaritat i Cooperació Internacional de les dates de plenaris a on es reuneix el Consell de Solidaritat i Cooperació Internacional que el conformen les ONGs locals i delegacions locals d’altres ONGs, una representació de cada partit polític i el propi Ajuntament de Rubí. Des de que aquest departament va passar de Serveis Socials a Governança i Ciutadania, els plenaris han quedat suspesos sine die.

2-. Falta de transparència en les dades econòmiques demanades. La no celebració dels plenaris impedeix la reclamació, ja històrica, de les justificacions de les partides de solidaritat i cooperació internacional dels últims 5 anys.

3-. Incompliment dels terminis d’aprovació dels projectes de cooperació internacional. Una avaluació externa, que fa la Universitat de Barcelona, que era prevista pel mes de juny i que a data d’avui encara no sabem res. Això vol dir que aquests diners arribaran amb un mínim de 6 mesos de retard als projectes que fossin acceptats, fet que empitjora les condicions de viabilitat dels projectes i retardarà els procediments per les justificacions de les despeses (que nosaltres sí que fem cada any).

Tot això ens genera una gran preocupació doncs pensem que la solidaritat i la cooperació internacional sembla ser quelcom molest i que es pot anar deixant d’un dia per l’altre. Però compte, que hi ha la vida de moltes persones que depenen d’aquests ajuts i aquestes pràctiques empitjoren les seves condicions de vida. Que un departament de Solidaritat actuï d’aquesta manera diu molt poc en favor del concepte de solidaritat del propi equip que el porta.

Rubí 9 de setembre de 2013.