OBJECCIÓ FISCAL A LA DESPESA MILITAR

MONTSE BERBEL
Sessió informativa
Dijous 30 d’abril · 19 h
Davant l’Ajuntament de Rubí

1. Què és l’objecció fiscal?
   L’objecció fiscal a la despesa militar és una acció de desobediència civil noviolenta que consisteix a destinar una part dels impostos —la part proporcional que l’Estat dedica a finalitats militars— a projectes socials, de pau o de justícia global.
   No és un caprici, ni una ocurrència, ni una trampa. És una pràctica política amb dècades d’història, documentada, transparent i assumida per milers de persones i col·lectius.
2. L’objecció fiscal NO és frau
   A diferència del frau fiscal, que s’amaga, l’objecció fiscal és:
   Declarada obertament a l’Agència Tributària.
   Justificada documentalment amb una carta explicativa.
   Traçable i pública, perquè els diners es destinen a projectes socials verificables.
   Acte de consciència, no d’enriquiment personal.
   El frau fiscal busca evadir. L’objecció fiscal busca transformar.
3. Per què objectem? Perquè la despesa militar és opaca, creixent i desproporcionada
   Diverses investigacions independents —com les del Centre Delàs d’Estudis per la Pau— assenyalen que:
   La despesa militar real de l’Estat espanyol és molt superior a la que apareix als pressupostos oficials.
   S’amaga en ministeris com Indústria, Exteriors, Interior o Ciència.
   Inclou programes especials d’armament multimilionaris, compromisos amb l’OTAN i operacions militars a l’exterior.
   Creix cada any, fins i tot en contextos de retallades socials.
   L’objecció fiscal és una manera de dir: “No acceptem que els nostres impostos alimentin la lògica de la guerra mentre es retallen drets socials.”
4. Una tradició de lluita noviolenta
   L’objecció fiscal forma part d’una genealogia de resistència civil que inclou:
   L’objecció de consciència al servei militar obligatori.
   Les campanyes de desobediència fiscal contra l’apartheid.
   Les accions de boicot i no cooperació de moviments pels drets civils.
   És una eina que combina ètica personal i acció política col·lectiva.
5. Què aconsegueix l’objecció fiscal?
   No és només un gest simbòlic. Té efectes concrets:
   Visibilitza la despesa militar real i la seva opacitat.
   Genera debat públic sobre prioritats pressupostàries.
   Enforteix moviments socials que treballen per la pau i la justícia global.
   Pressiona políticament perquè els recursos vagin a salut, educació, habitatge i benestar.
   Finança projectes socials que sí construeixen seguretat humana real.
6. Quina seguretat volem?
   La seguretat no és tenir més armes. La seguretat és:
   tenir un sistema de salut fort,
   una educació pública de qualitat,
   habitatge digne,
   serveis socials robustos,
   polítiques de pau i cooperació internacional.
   La despesa militar no protegeix la vida. La despesa social sí.
7. Per què és radical?
   Perquè qüestiona l’arrel del problema: la normalització de la guerra com a eina política i econòmica.
   Objectar és afirmar que:
   la vida val més que els arsenals,
   la pau no es construeix amb míssils,
   els pressupostos són decisions morals, no només tècniques.
   Sessió informativa
   Dijous 30 d’abril · 19 h
   Davant l’Ajuntament de Rubí
   Una trobada oberta per entendre:
   com funciona l’objecció fiscal,
   com es fa pas a pas,
   quins projectes socials es poden finançar,
   per què és una eina legítima de transformació social.
   Us esperem !!