Rubí Solidari

2 de maig de 2016
by Pautopia
0 comments

Desarma els teus impostos

DESARMA ELS TEUS IMPOSTOS (Dijous 5 Ateneu de Rubí C/Xile 1 )

foto
Vols deixar de finançar l’estructura militar a través de les teves contribucions?

Prefereixes dedicar els teus impostos a millorar la societat?

Des de Rubí Solidari et proposem que facis objecció fiscal .

 

Un any més, per aquestes dates, ens trobem immersos en la campanya de la Declaració de la Renda, i aquest és el moment idoni per plantejar-se l’Objecció Fiscal.

 

Què és l’objecció fiscal a les despeses militars?

  • És una campanya que els grups que treballen per la pau proposen des de 1982 i que porten a terme centenars de persones tots els anys.
  • És un gest de desobediència civil. No està reconeguda legalment,no hi ha cap casella a l’imprés de la renda.
  • És un gest cívic i compromés, per la pau, per un món sense guerres i sense exèrcits.

Tècnicament, consisteix a separar una part de l’impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar (el 5,3%),  i desviar-la cap a un projecte social i solidari. També es pot separar (i desviar) una quantitat fixa i simbòlica.

D’aquesta manera, en fer la declaració de l’IRPF, el-la contribuent expressa el seu rebuig al sosteniment de l’exèrcit i altres cossos armats , reclama activament l’anulació del pressupost militar, i promou la participació social directa en la definició de les prioritats als pressupostos públics.

 

L’objecció fiscal esdevé així una lluita que, a més del seu caràcter de resistència a les qüestions militars, té un component fort de solidaritat.

 

Arguments a favor de l’objecció fiscal:

Com cada any, el govern ha elaborat uns pressupostos, una part substancial dels quals es dedica, un altre cop, a despeses militars. En diuen “defensa”. Si ens preguntéssin què és el que s’ha de defensar, n’obtindrien moltes respostes: la qualitat de vida, el dret a la salut, el dret a l’educació, l’accés a la cultura, el respecte als drets humans, l’entorn natural, la no-explotació dels uns pels altres, les minories davant les majories… Moltes respostes possibles i totes sota un denominador comú: la defensa del dret a la justícia i a la pau.

 

Actualment i de cara a l’opinió pública, s’està atribuint a l’exèrcit una funció humanitària desinteressada (ajuda en catàstrofes naturals, reconstrucció en postconflictes, manteniment de la pau, ajuda a la implantació de la democràcia, etc), però, en la realitat, respon a interessos polítics i econòmics dels països desenvolupats, que actuen com a àrbitres i policies del nou ordre mundial. A més a més, és obvi que la preparació militar no és la més adequada per fer feines de protecció civil, a causa de la parcialitat i del tractament desigual amb què actuen les forces armades, segons els interessos en joc que cal protegir (OTAN, Senegal, Turquia-Siria, Iraq, Líban, Afganistan, Mali, Republica Centreafriacana, Ocea Indic, Paisos Baltics).

 

D’altra banda, quan els exercits s’impliquen en aquestes tasques, les dades mostren que les despeses que generen són molt més altes que quan les fan altres entitats no militars.

 

Els diners per a aquests pressupostos surten de la ciutadania. Una part important es recapta mitjançant els impostos indirectes (IVA, essencialment), una altra part s’obté gràcies a l’anomenat “deute públic”, i encara cal afegir la nostra contribució directa a través de l’impost sobre la renda.

 

Algunes dades:

Els Pressupostos de l’Estat per a 2015 destinaben 23.374 milions d’euros per a finalitats estrictament militars (64 milions diaris o 503 € anuals per càpita).

 

Si hi incloem els cossos policials i les tasques de control social, la xifra arriba als 28.066 milions.

 

La despesa realment executada és sempre superior a la pressupostada (un 18% de mitjana). Tenint en compte les dades d’anys anteriors, la despesa militar podria arribar als 25.000 milions d’euros.

Algunes xifres comparables per ajudar a ferse’n una idea, entre altres, del que es podría haver fet amb aquests diners

  • El tractament dels malalts d’hepatitis C costarà 727 milions.
  • La sanitat pública ha patit retallades de gairebé 000 milions des del 2013
  • L’educacío a patit retalladles de 000 milions.

Molts programes subvencionats d’investigació són armamentístics. Els diners es podien destinar a investigación més profitosa per la societat.

Segons dades d’Amnistia Internacional, Espanya és el setè major exportador d’armament de tot el món.

 

El proper dijous 5 de maig a les 19h

A l’Ateneu Municipal de Rubí (C/ Xile 1)

XEMA MOYA

ENS PARLARÀ I ENS AJUDARÀ A FER L’OBJECIÓ FISCAL A LA DESPESA MILITAR en LA DECLARACIÓ DE RENDA

24 de febrer de 2016
by Pautopia
0 comments

40 anys de la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD)

El proper 27 de febrer es complirà el 40ª aniversari de la fundació de la RASD. El govern de la RASD és la proposta política que va impulsar  el Front Polisario, l’organització que des de 1973 lluita per la independència del Sàhara Occidental.


El 14 de novembre del 1975,  el govern agonitzant del dictador Franco i encapçalat en aquell moment per l’ hereu del franquisme, el Rei Joan Carles I, signen l’acord anomenat  Acord Tripartit de Madrid en què Espanya transferia l’administració del Sàhara Occidental al Marroc i Mauritània i que ratificava la fi de la colonització espanyola, (1885-1976).  Al 1979 Mauritània va renunciar a la part del territori que reclamava quedant-se tot el territori en mans de Marroc.

 

La signatura d’aquell document, a la pràctica, impedia l’inici d’un procés avalat i legitimat per l’ONU, que havia de dur la població sahrauí a exercir el dret a l’autodeterminació. Han passat 40 anys i el poble sahrauí encara espera que l’ONU satisfaci les seves expectatives. Mentrestant, el Marroc -ara única potència ocupant del Sàhara Occidental- ha aconseguit evitar, fins ara, la realització del que l’ONU s’havia compromès a garantir:  el referèndum d’autodeterminació.


L’ONU, l’any 1963 va declarar el Sàhara Occidental territori no autònom i que, per tant, calia descolonitzar-lo. Malgrat això, l’Estat espanyol no va impedir que el govern del Marroc intervingués per a apoderar-se d’aquell territori entre el novembre de 1975 i el febrer de 1976, a través de l’ocupació del país en l’acció coneguda com la Marxa Verda, escapant a corre-cuita i abandonant a la població sahrauí en mans de la dictadura de Hassan II, fet aquest que va obrir la porta a 40 anys, d’un llarg calvari de la guerra, persecucions, trencament de famílies, tortures, matances , exilis i espolí dels recursos naturals.

 

L’exili va portar 260.000 persones a traslladar-se a una de les zones mes inhòspites del desert del Sàhara, a la zona de Tinduf, de sobirania d’ Algèria, vivint en tendes de campanya i sense cap condicions de habitabilitat i amb l’únic suport d’alimentació que l’ajuda de la comunitat internacional.

 

La guerra va enfrontar als Sahrauís contra el Marroc fins el 1991 en que el Marroc i la RASD amb la mediació de les NNUU acorden un alto al foc el 6 de setembre. Un alto al foc que havia de comportar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació i que el Marroc ha pressionat i boicoteja’t sistemàticament per tal de no realitzar-lo i amb el suport de França i l’ ambigüitat de l’Estat espanyol i que actualment encara no hi ha cap indici per la seva celebració. 

 

A hores d’ara la RASD és reconeguda per 84 Estats d’arreu del món i forma part com a membre fundador de la Unió Africana (UA) i és gracies a aquest reconeixement internacional que la població sahariana pot mantenir un bri d’esperança de que finalment puguin aconseguir el seu objectiu de convertir-se en un país independent.

 

El-Uali va ser el primer president de la RASD i un dels personatges més carismàtics del moviment de resistència Sahrauí, mort al 1976 en un atac militar a Mauritània. Quatre mesos després, en el seu III congrés , el 30 d’agost de 1976 és escollit l’actual president Mohamed Abdelaziz que al mateix temps és el secretari general del Front Polisario.

 

El Sàhara és un territori de 266.000 Km2 del que la RASD controla un 35% i  la resta és controlat pel govern del Marroc mitjançant la construcció de murs i defensats per l’exèrcit el que significa, malgrat la misèria que té el país, un cost de 400 milions d’euros diaris.

 

El Sàhara Occidental és una mostra més de tot el que ha fet malament l’Estat Espanyol en la seva descolonització, abandonant els que en un moment determinat van ser els habitants del que era la 53ª província de l’Estat espanyol. Molts d ’ells els més grans disposen de pensions que paga el govern espanyol, ex militars, treballadors de la mina de fosfats de Bucra, la seva identificació és el document Nacional d’Identitat (DNI)

 

Quina és la resposta d’Espanya o de la Unió Europea a la no acceptació de la legalitat internacional i els abusos per part del Marroc? Silenci, cinisme, complicitat i hipocresia. El conflicte del poble sahrauí és un conflicte que és pot resoldre políticament. Només caldria aplicar les resolucions de l’ONU que insten a celebrar un referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí. Un dret reconegut i contínuament boicotejat pel Marroc, gràcies a la passivitat i la complicitat de la comunitat internacional que dóna un tracte de favor al govern del Marroc.

 

L’Estat espanyol té la responsabilitat política, moral i històrica per l’abandonament del poble sahrauí. Espanya és responsable de l’ocupació del territori del Sàhara Occidental per part del Marroc i, també, del drama humà i el patiment del poble sahrauí dividit entre la vida en camps de refugiats i la zona ocupada.

 

De la injustícia i la tragèdia que viu el poble sahrauí, ens fem nostre el crit: “El Marroc, culpable / Espanya, responsable”.*

Per un Sàhara Independent ja!! Visca la RASD.

15 de febrer de 2016
by Pautopia
0 comments

Assemblea Rubí Solidari 6 de març de 2016

Benvolguts i benvolgudes

En la reunió de la junta celebrada el passat dia 11 de febrer del 2016, s’ha acordat convocar l’assemblea de Rubí Solidari el proper dia 6 de març del 2016 a les 17,00 h. en primera convocatòria i a les 17,30 h. en segona
convocatòria, a la seu de l’entitat al C. Orso, 2, 1 pis de Rubí.

Ordre del dia:
1.- Lectura i aprovació de l’acta de l’anterior assemblea.
2.- Informe de les activitats realitzades durant el 2015.
3.- Aprovació de la situació econòmica del any 2015.
4.- Aprovació de les propostes d’activitats per l’any 2016
5.- Aprovació del pressupost del 2016
6.- Elecció o confirmació de la Junta Directiva
7.- Precs i preguntes.

Esperem poder comptar amb la participació de tots els socis i soci-as i especialment la teva.

Cordialment.

Rubí, 12 de febrer del 2016

Rubí Solidari

22 de novembre de 2015
by Pautopia
0 comments

XIVè Curs de Cooperació i Solidaritat Internacional “Les persones refugiades: causes i conseqüències”

Rubí(Al final trobareu alguns materials de les ponències)
Un any més, i van catorze, que celebrem el curs de Cooperació i Solidaritat Internacional. Aquesta edició serà el proper cap de setmana, el divendres 27, el dissabte 28 i el diumenge 29 de novembre, a l’edifici Rubí + D de la Rambla de Joan Miró de Rubí.
Cartell XIVè Curs Cooperació i Solidaritat InternacionalPrograma XIVè Curs de Cooperació i Solidaritat Internacional
Aquest any el tema es, LES PERSONES REFUGIADES: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES, plena i trista actualitat.
Aquest és un tema al que necessitem donar resposta, no només des de la basant humana, si no disposar dels elements socials i polítics per fer-hi front a un debat ciutadà que comporta una problemàtica que no té el consens del conjunt de la societat.
Com sempre, hem intentat portar aquells professionals dels temes més preparats i coneixedors d’aquesta realitat, professionals del mon acadèmic, així com persones lligades a la tasca diaria d’atendre a aquestes persones a traves de les ONGs, o professionals dels mitjans de comunicació.
Una vegada més fem una crida a la participació i demanem que facis extensiva aquesta activitat als teus amics i coneguts.
Pots fer la inscripció a través d’aquest full d’ inscripció 
o través del e-mail  info@rubisolidari.org o al T. 935888643 (nom, cognom i telèfon) o a traves del Twitter: @RubiSolidari

Materials dels ponents

Video mostrat durant la taula rodona de diumenge 29 de novembre: El Puente 

9 de novembre de 2015
by Pautopia
0 comments

EXPOSICIÓ: CANVI CLIMÀTIC I DRETS HUMANS

En el marc de la celebració del 67è, aniversari de la declaració universal dels Drets Humans, el 10 de desembre, Rubí Solidari ha gestionat la presència de l’exposició CANVI CLIMÀTIC I DDHH, cedida per l’Associació de les Nacions Unides d’Espanya.

El planeta està greument amenaçat, aquesta és una hipòtesi que per molt que es repeteixi no deixa de ser de plena actualitat. Quan un planeta està amenaçat ho està també la seva població i en major mesura els més pobres i vulnerables.Cartell

L’escalfament global, a més de ser un repte mediambiental, és també un clar repte social i econòmic que afecta el gaudir dels drets humans en tota la seva plenitud. Aquesta evidència porta a la necessitat d’una revisió dels drets humans tal i com estaven concebuts anteriorment.

La inclusió de nous drets pren força a partir del primer Fòrum de les Cultures de Barcelona amb l’aprovació del projecte de Carta de Drets Humans Emergents (2004) que s’aprovaria formalment a Monterrey com a Declaració Universal de Drets Humans Emergents (2007). Aquests nous drets reconeixen:

  • El dret dels éssers humans, i dels pobles en què s’integren, a gaudir d’un medi ambient sà, equilibrat i segur.
  • El dret a gaudir de la biodiversitat present al món i a defensar el sosteniment i continuïtat del seu entorn per a les generacions futures.

Però, com s’ha configurat el dret al medi ambient com a dret humà? Quina incidència ha tingut sobre el règim internacional del canvi climàtic? I aquest, fins a quin punt ha tingut en compte les diferents responsabilitats històriques i els diferents graus de vulnerabilitat entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament?

Coincidint amb les dates d’aquesta exposició tindrà lloc a París la Cimera del Clima organitzada per les NNUU (COP21) aquesta cimera per el món ecologista té tres objectius i/o peticions a fer:

  • Que la cimera aprovi la reducció dels gasos d’efecte hivernacle, per sota de 2 ºC.
  • Que els acords siguin vinculants per a tots els països, cosa que EUA, Xina, Japó i Canada no accepten.
  • Finançament per avançar de forma decidida per les energies renovables deixant de subvencionar les energies fòssils.

Els plans dels governs per al COP21 no van per aquest camí sinó que suposen un increment de més del 30% de CO2 respecte al 1990, segons calcula Ecologistas en Acción, i que significaria, segon la responsable de NNUU, un increment de la temperatura mitjana de la terra per sobre el 2,7ºC, molt lluny de la proposta de les organitzacions ecologistes del 2ºC. Respecte als altres punts poc se sap en aquests moments de quines seran les propostes dels governs participants.

Sembla pertinent, doncs, continuar fent divulgació i recerca en aquest àmbit per tal d’aprofundir en l’abast, contingut, vigència i viabilitat dels drets humans emergents, tant com a concepte, com analitzant específicament cadascun dels drets en la seva dimensió jurídica, política, social, etc.

Per poder comprendre millor aquesta situació, i actuar en conseqüència, Rubí Solidari en aquesta nova etapa de concretar projectes de sensibilització envers la ciutadania, aporta a la nostra ciutat aquesta exposició, que es podrà visitar  a partir del dia 24 de novembre al vestíbul del Rubí+D de les 9 del matí a les 20 h. de dilluns a divendres fins al dia 11 de desembre.

Rubí Solidari

Novembre 2015

 

 

3 de novembre de 2015
by Pautopia
0 comments

Som Solidaris X/14

Amics i amigues

En el següent enllaç podreu trobar el programa Som Solidaris que es va emetre el passat dilluns 02 de novembre a www.radiorubi.fm

Som Solidaris X/14

En aquesta ocasió presentem el contingut del XIV Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional de Rubí Solidari, amb la col·laboració al programa de Josep Mª Pijuan, president de Rubí Solidari, i Josep Mª Royo investigador de l’escola de Cultura i Pau. A la segona part del programa parlem amb Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs, sobre com desmilitaritzar l’educació i les accions que es portaran a terme.

Sobre el curs de Rubí Solidari en breu llençarem tot el programa i les vies per fer la inscripció (curs gratuït).

Pel que fa a la campanya de “desmilitaritzem l’educació” podeu trobar informació a http://desmilitaritzem.blog.pangea.org/es/2015/10/12/setmana-internacional-daccio-contra-la-militaritzacio-de-la-joventut/

Al principi del programa fem referència a una de les cançons que es van interpretar a la manifestació del passat dissabte 30 d’octubre a Barcelona, per denunciar les maniobres militars de l’OTAN al sud d’Europa. Aquí teniu un enllaç amb el vídeo subtitulat de la cançó.

Plus Rien ne M’entonne

Desitgem que tot plegat sigui del vostre interès

Rubí Solidari

20 d'octubre de 2015
by Pautopia
0 comments

MAI MÉS ENLLOC CONTRA NINGÚ: NI RACISME, NI FEIXISME, NI XENOFÒBIA.

logo-rsMAI MÉS ENLLOC CONTRA NINGÚ: NI RACISME, NI FEIXISME, NI XENOFÒBIA.

PELS DRETS I LLIBERTATS.    PER UNA UNIÓ EUROPEA ACOLLIDORA.

 

La crisis migratòria al Mediterrani ha deixat al descobert les limitacions estructurals de les polítiques socials i emigratòries de la UE i en concret dels països que la conformen.

Si bé donem recolzament a l’acollida de l’actual onada d’exiliats, creiem que s’està perdent una oportunitat perquè la UE respongui a la necessitat de trobar el equilibri adient en la seva política migratòria i sigui capaç de deixar clar de que l’emigració pot ser millor gestionada actuant conjuntament per tots els actors de la UE. Aquestes limitacions estructurals comporten que avui la Unió Europea es plantegi deportar la majoria dels 400.000 immigrants que han arribat en el que portem d’any, els principals afectats seran els immigrants “econòmics” procedents de països africans que no seran considerats “refugiats”, a més, milers de peticions d’asil de ciutadans procedents de Síria, Líbia o l’Afganistan també podrien ser rebutjats, d’acord amb el pla que està elaborant la UE.

El pla inclou la creació d’una nova agència europea de fronteres, Frontex, creada expressament per fer front a la “immigració irregular” i accelerar els plans de detenció i deportació. “Encara que els països membres tindran una responsabilitat directa per prendre les mesures adequades i facilitar els recursos, Frontex exercirà una tasca de suport per facilitar i organitzar les operacions de retorn”. La proposta inclouria la revisió de milers de peticions d’asil concedides en els últims anys, així com les missions militars navals al Mediterrani.

És evident que amb totes aquestes mesures preses no anem en el camí de resoldre les causes profundes de l’emigració, les guerres, la venta d’armes, les persecucions, l’explotació del recursos naturals, la pobresa i el canvi climàtic. Causes en que els països rics hi tenim molta responsabilitat i que si no canviem és fa difícil propiciar la millora de la situació.

Per tot això es necessari:

–        Denunciar aquesta política de expulsió que planteja la UE.

–        Demanar la seva anulació.

–        Proporcionar seguretat jurídica a aquestes persones als països en que es trobin, com a forma de normalització                                                      ciutadana.

–        Derogar les lleis discriminatòries com la d’estrangeria i els efectes segregacionistes que se’n deriven.

–       Combatre activament els discursos i practiques feixistes i racistes que estigmatitzen i criminalitzen els i les                                     estrangeres,essencialment els més pobres.

–        Que els governs facilitin l’accés als drets civils i polítics, i no persegueixin la pobresa.

–        Demanar el tancament dels CIE

–       Treballar perque es produeixin canvis profunds en les relacions entre els països

 

A ningú li agrada emigrar si viu en una societat pacifica i organitzada, amb una cultura incloent i una economia al servei dels interessos generals de la població, això és en el que la UE pot col·laborar amb aquestes persones, evitant que siguin expulsats per la pobresa, les crisis econòmiques, les guerres i persecucions religioses i ètniques que han viscut en molts casos als seus països.     Rubí Solidari

Rubí, 15, d’octubre de 2015

 

C/Orso, 2 08191 Rubí info@rubisolidari.org www.rubisolidari.org

9 d'octubre de 2015
by Pautopia
0 comments

“No a la guerra, no a l’OTAN, acollim les persones refugiades”

“No a la guerra, no a l’OTAN, acollim les persones refugiades” les organitzacions signants i les que s’hi vulguin adherir ens manifestarem a Barcelona, de plaça Universitat a plaça Sant Jaume el dissabte 31 d’octubre a les 12 del migdia. Tothom està convidat a participar-hi i dir prou a la barbàrie!

OtanNo

No a la GUERRA. No a l’OTAN. Acollim a les persones refugiades

L’OTAN prepara una de les maniobres més grans de la seva història al sud d’Europa (Espanya, Itàlia i Portugal), la Trident Juncture, amb la participació de més de 30.000 efectius (8.000 d’espanyols) de 30 països i que tindran lloc durant el mes d’octubre i fins al 6 de novembre. El propòsit és, com en altres ocasions, l’entrenament per fer la guerra a gran escala.

Des del final de la Guerra Freda les intervencions més conegudes de l’OTAN han estat els bombardejos sobre Iugoslàvia arran de la guerra de Kosovo (1999), les intervencions militars a l’Iraq i l’Afganistan (a partir de 2001) i la guerra a Líbia (2011). A aquestes s’afegeix la crisi d’Ucraïna de 2014, que provoca que l’OTAN recuperi la seva missió històrica d’oposició a Rússia. Per altra banda, a l’Estat espanyol, a les bases de Rota (Cadis) i Morón (Sevilla), els EUA han desplegat nous dispositius de guerra. A Rota, el temut escut antimíssils. A Morón, es situa l’AFRICOM (el comandament dels EUA a l’Àfrica) amb 2.400 marines dels EUA disposats a llençar atacs allà on convingui del Sahel o l’Àfrica subsahariana. Les bases de Rota i Morón serviran de punt de partida per les intervencions militars nord-americanes i faran de l’Estat espanyol un objectiu militar de primer ordre. A més, l’increment de militars nord-americans a Morón incompleix el punt 3 del referèndum de 1986 sobre la permanència de l’Estat espanyol a l’OTAN.

Mentre els nostres governs s’entrenen per fer la guerra, desenes de milers de persones refugiades fugen de les guerres de Síria, l’Iraq i l’Afganistan, entre d’altres, per a intentar arribar a Europa. Unes guerres que, recordem-ho, van ser alimentades o fins i tot iniciades pels EUA, els seus aliats europeus i també per Rússia. Les criminals accions d’aquests darrers estats han convertit avui Síria, Iraq i l’Afganistan en països ingovernables on impera el caos promogut des de l’exterior.

El cas de Síria és ben paradigmàtic. Uns (Rússia) ajuden el règim de Baixar al-Assad, altres (alguns països de l’OTAN i del golf Pèrsic) donen suport a alguns rebels, mentre que les xarxes de contraban de petroli, la passivitat de la comunitat internacional i el descontrol en el comerç internacional d’armes, entre altres factors, facilita l’extensió de la guerra. Sense que es duguin a terme les iniciatives polítiques per aturar-la, ja es comptabilitzen més de 250.000 víctimes mortals i la xifra de població refugiada es troba per sobre dels quatre milions. I ara, aquell caos que els governs han ajudat a crear es pretén resoldre amb una possible intervenció militar de major envergadura. El que cal és un desplegament de mesures diplomàtiques i polítiques que promoguin una solució negociada a la guerra i -tot i que ara sigui massa tard per a Síria- una sèrie de mesures de caràcter preventiu que vagin des de l’enfortiment de les polítiques de comerç i control d’armes, la defensa dels drets humans i la justícia global fins a la pressió econòmica i política sobre règims autoritaris. Aquestes mesures evitarien el sorgiment de noves Síries.

Per això cal sospitar que les actuals maniobres de l’OTAN puguin tenir com a objectiu, com ara i sempre, preparar-se per envair qualsevol país, potser Síria, amb les conseqüències catastròfiques que això pugui tenir, o una demostració de força davant Rússia o la Xina. Avui com ahir, cal cridar contra la guerra i contra l’OTAN. No podem oblidar que l’OTAN és el màxim representant del militarisme a nivell mundial, que s’atorga la funció de solucionar els conflictes mitjançant la guerra i que és el causant de l’augment de la despesa militar.

La solidaritat de la ciutadania i les iniciatives municipalistes són lloables però no poden substituir la responsabilitat i les obligacions que els Estats i les organitzacions internacionals tenen amb la legislació internacional relativa al dret a refugi i asil, i en especial l’espanyol, que és en l’actualitat un dels països amb la política d’asil més restrictiva de la UE. En aquest sentit, també s’ha posat de manifest el qüestionable i mediocre paper de la UE i dels països que la composen en la gestió política del dret a l’asil i el cinisme amb què els països de la UE estan discutint la política de quotes. A més a més, la Unió Europea, lluny de facilitar l’accés a la protecció internacional a persones refugiades que es troben en països d’origen i trànsit, ha centrat tots els seus esforços en impedir l’arribada d’aquestes persones a les fronteres europees prioritzant el seu reforç, el seu control, així com l’externalització de les mateixes per sobre dels drets humans i del dret d’asil. La FINALITAT és impedir com sigui la seva arribada deixant-los atrapades en països on les seves vides corren greu perill. En paral·lel cal també mobilitzar-se i reclamar una veritable política pública en favor de la pau, els drets humans i la cooperació al desenvolupament, polítiques que han estat greument afectades per les retallades pressupostàries i la manca de voluntat política del Govern català. En definitiva, per construir les bases d’un món més just i sense guerres cal exigir a Catalunya, Espanya i la UE l’enfortiment de les iniciatives de construcció de pau, de desarmament, de la resolució pacífica dels conflictes, de la defensa dels drets humans, el dret internacional humanitari i per donar acollida a totes aquelles persones que fugen de les guerres i de tota situació de violència i injustícia.

Barcelona, octubre de 2015

Plataforma Aturem la Guerra / Stop Mare Mortum / Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global

12 d'abril de 2015
by Pautopia
0 comments

Objecció Fiscal a la despesa militar en la Declaració de Renda

 

DESARMA ELS TEUS IMPOSTOS
Vols deixar de finançar l’estructura militar a través de les teves contribucions?

Prefereixes dedicar els teus impostos a millorar la societat?

Des de Rubí Solidari et proposem que facis objecció fiscal .

Cartell objecció

Un any més, per aquestes dates, ens trobem immersos en la campanya de la Declaració de la Renda, i aquest és el moment idoni per plantejar-se l’Objecció Fiscal.

Què és l’objecció fiscal a les despeses militars?

És una campanya que els grups que treballen per la pau proposen des de 1982 i que porten a terme centenars de persones tots els anys.

És un gest de desobediència civil. No està reconeguda legalment, no hi ha cap casella a l’imprés de la renda.

És un gest cívic i compromés, per la pau, per un món sense guerres i sense exèrcits.

Tècnicament, consisteix a separar una part de l’impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar (el 5,3%), i desviar-la cap a un projecte social i solidari. També es pot separar (i desviar) una quantitat fixa i simbòlica.

D’aquesta manera, en fer la declaració de l’IRPF, el-la contribuent expressa el seu rebuig al sosteniment de l’exèrcit i altres cossos armats , reclama activament l’anulació del pressupost militar, i promou la participació social directa en la definició de les prioritats als pressupostos públics.

L’objecció fiscal esdevé així una lluita que, a més del seu caràcter de resistència a les qüestions militars, té un component fort de solidaritat.

Arguments a favor de l’objecció fiscal:

Com cada any, el govern ha elaborat uns pressupostos, una part substancial dels quals es dedica, un altre cop, a despeses militars. En diuen “defensa”. Si ens preguntéssin què és el que s’ha de defensar, n’obtindrien moltes respostes: la qualitat de vida, el dret a la salut, el dret a l’educació, l’accés a la cultura, el respecte als drets humans, l’entorn natural, la no-explotació dels uns pels altres, les minories davant les majories… Moltes respostes possibles i totes sota un denominador comú: la defensa del dret a la justícia i a la pau.

Actualment i de cara a l’opinió pública, s’està atribuint a l’exèrcit una funció humanitària desinteressada (ajuda en catàstrofes naturals, reconstrucció en postconflictes, manteniment de la pau, ajuda a la implantació de la democràcia, etc), però, en la realitat, respon a interessos polítics i econòmics dels països desenvolupats, que actuen com a àrbitres i policies del nou ordre mundial. A més a més, és obvi que la preparació militar no és la més adequada per fer feines de protecció civil, a causa de la parcialitat i del tractament desigual amb què actuen les forces armades, segons els interessos en joc que cal protegir (Somàlia, Israel, Iraq, Bòsnia, Líban, Afganistan, Sudan ). D’altra banda, quan els exercits s’impliquen en aquestes tasques, les dades mostren que les despeses que generen són molt més altes que quan les fan altres entitats no militars.

Els diners per a aquests pressupostos surten de la ciutadania. Una part important es recapta mitjançant els impostos indirectes (IVA, essencialment), una altra part s’obté gràcies a l’anomenat “deute públic”, i encara cal afegir la nostra contribució directa a través de l’impost sobre la renda.

Algunes dades:

  • Els Pressupostos de l’Estat per a 2015 destinen 23.374 milions d’euros per a finalitats estrictament militars (64 milions diariso 503 € anuals per càpita).
  • Si hi incloem els cossos policials i les tasques de control social, la xifra arriba als 066 milions.
  • La despesa realment executada és sempre superior a la pressupostada (un 18% de mitjana). Tenint en compte les dades d’anys anteriors, la despesa militar podria arribar als 000 milions d’euros.
  • Molts programes subvencionats d’investigació són armamentístics. Els diners es podien destinar a investigación més profitosa per la societat.
  • Segons dades d’Amnistia Internacional, Espanya és el setè major exportador d’armament de tot el món.
  • Algunes xifres comparables per ajudar a ferse’n una idea del que es podría haver fet amb aquests diners
    • El tractament dels malalts d’hepatitis C costarà 727 milions.
    • La sanitat pública ha patit retallades de gairebé 10.000 milions des del 2013
    • L’educacío a patit retalladles de 7.000 milions.

 

COM DECLARAR L’OBJECCIÓ
Guia en 5 passos.

  1. 1. Utilitza el programa PADRE que proporciona Hisenda. Fes la declaració de renda normalment fins arribar a l’apartat Quota resultant de l’auto-liquidació (diners que hauries de pagar si no hagueres cotitzat cada mes).
  2. 2. Calcula un percentatge, el 5,3%, de la quantitat que tens a la Quota resultant de l’auto-liquidació (aquest percentatge és la fracció dels pressupostos de l’Estat que correspon a la despesa militar total). Apunta’t el resultat a banda.
  3. 3. Continua fent la declaració. Quan arribes a l’apartat Retencions i altres pagaments a compte escriu a la casella d’un dels subapartats que no utilitzes la quantitat de diners que desviaràs de la teua declaració. Com el més important és expressar la nostra negativa a finançar el sistema militarista i no tant la quantitat concreta desviada, tria qualsevol quantitat que vulgues entre 1€ i la xifra que has apuntat al pas 2.
  4. 4. Ingressa aquest diners en una entitat que treballi per la pau i la justicia.
  5. 5. Acaba normalment i imprimeix la teua declaració. Als papers busca l’apartat Retencions i altres pagaments a compte que has utilitzat al pas 3, esborra o ratlla l’epigraf de l’apartat i escriu A MÀ Per Objecció a la Despesa Militar.
Pots assistir a la xerrada, organitzada per Rubí Solidari, que en Xema Moya farà el dia 29 d’abril a les 19h a l’Ateneu per ajudar-nos en aquest tema.

El proper dimecres 29 d’abril

a les 19h

A l’Ateneu de Rubí (C/ Xile 1)

 

XEMA MOYA

ENS PARLARA I ENS AJUDARÀ A FER

       L’OBJECIÓ FISCAL

   en

       LA DECLARACIÓ DE RENDA

 

 

 

%d bloggers like this: