El Dia Internacional de la Pau ha de ser una oportunitat per a veure què ens falta, què cal treballar i on cal prioritzar per tal d’anar avançant cap a la instauració d’una cultura de pau. I una oportunitat, també, per adonar-nos dels resultats que anem obtenint.

Un any més, no podem obviar els estralls de la crisi econòmica que patim. El xoc entre una pobresa que creix i uns privilegis per a uns pocs es fa, avui, més feridor que mai. I ens mostra i recorda la urgent necessitat de pensar altres maneres d’organitzar i construir l’economia on el benestar de la majoria sigui l’objectiu central del sistema econòmic.

També veiem com les nostres democràcies flaquegen. Malestar social, sensació de tap davant propostes i voluntats de reformes, poca transparència en el procés de presa de decisions, etc. Reinstaurar, consolidar i aprofundir la democràcia és una opció estimulant que, a hores d’ara, s’ha revelat necessària. Si no actuem, els populismes, la demagògia i el racisme poden continuar fent forat davant la inoperància de les nostres democràcies i fent més difícil la implantació d’una cultura de pau.

També cal millorar la democràcia global: és imprescindible reformar el sistema de les Nacions Unides per a fer-lo més real, plural, democràtic i no limitat als desitjos d’unes poques potències sorgides d’un context polític avui superat. Només així podrem assegurar una governabilitat mundial més efectiva i afavoridora de condicions de pau i justícia.

Una nova governabilitat que ens hauria de permetre afrontar amb garanties crisis com les de Síria: després de dos anys i mig de passivitat, i mentre el poble sirià ha patit una autèntica tragèdia humanitària, es revela que no tenim prou instruments per a intervenir políticament i diplomàtica i evitar la degeneració dels conflictes, ni prou voluntat política d’aprofitar els que tenim i de crear-ne de nous. Ens cal apostar més seriosament per la promoció de la pau i la defensa dels drets humans i ens sobra una despesa militar que engreixa una maquinària de guerra assassina i, quan no, completament inútil.

Tots aquests canvis, necessiten de la implicació de tothom: institucions, mitjans de comunicació, ajuntaments, escoles i centres d’ensenyament, etc. Però no seran possibles sense l’impuls i la pressió de la ciutadania. Així ho demostra una de les grans consecucions d’aquest 2013, després de 15 anys de mobilització de la societat civil global: l’aprovació d’un Tractat sobre Comerç d’Armes que ha de posar fi al descontrol i la proliferació armamentística.

Finalment, a casa nostra, assistim a un viu debat sobre quin ha de ser el futur d’aquest país. Sens dubte, haurà de ser el que vulgui i decideixi la ciutadania, després d’un intens i lliure debat. En democràcia, no hi pot haver cap altre camí que aquest. Com a entitat catalana activament

compromesa des de fa 30 anys amb el treball global, volem recordar i reafirmar el compromís amb la pau i la solidaritat que, amb llacunes i contradiccions, aquest país ha vingut remarcant durant molts anys. En qualsevol escenari de futur, volem i desitgem que Catalunya mantingui la seva aposta per un món en pau, on la resolució dels conflictes s’abordi de forma pacífica i s’avanci cap al ple respecte als drets humans i la justícia.

Barcelona, 21 de setembre de 2013

El Día Internacional de la Pau

L’any 1981, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 21 de setembre com a Dia Internacional de la Pau, una jornada destinada a commemorar i enfortir els ideals de pau: “el Dia Internacional de la Pau s’observarà d’ara en endavant com un dia d”alto el foc i de no violència a nivell mundial.”