Rubí Solidari

Acció Local, Justícia Global

30 de gener de 2017
by Pautopia
0 comments

Desmilitaritzem l’Educació

Desmilitaritzem l'Educació

Benvolgudes amigues i amics

Hem començat un any amb moltes notícies en relació al camí de la desmilitarització de la nostra societat.

De les bones notícies en relació a la creació d’un codi ètic per a fires i certàmens a Girona, rebem amb gust la novetat que el 2016 va ser el primer Festival de la Infància de Barcelona sense presència de forces armades.

Tot fruit de les diverses mobilitzacions i acompanyament de persones, col·lectius, entitats i plataformes al llarg del territori.

Però en dies recents ens trobem amb que el Saló de l’Ensenyament organitzat per la Fira de Barcelona i coordinat pels Departaments d’Ensenyament i d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, no només no ha retirat la invitació al Ministeri de Defensa sinó que ha acceptat l’ampliació de l’estand de reclutament a gairebé tres vegades l’espai de l’any passat.

Amb tot això, es fa evident l’incompliment a les resolucions institucionals del Parlament de Catalunya i del Ple Municipal de Barcelona.

En aquest enllaç podeu llegir el comunicat que el dia d’avui hem donat a conèixer sobre aquest lamentable fet

A més us enviem algunes publicacions que els mitjans de comunicació han realitzat sobre el tema:

Us animem a començar a difondre per tots els mitjans el nostre posicionament (reproducció del comunicat en blogs, webs i xarxes socials) i a estar pendents de les accions que us anirem informant per seguir avançant per una Educació Desmilitaritzada.

Les Armes No Eduquen, les Armes Maten

26 de gener de 2017
by Pautopia
0 comments

Rubí per la pau

Rubí Solidari, recolzat per altres entitats i associacions de Rubí, convoca  la població a denunciar la barbàrie i l’absurditat de les guerres,  a solidaritzar-se amb les persones que les pateixen, a manifestar el seu rebuig a la política dels països europeus, entre ells  Espanya, envers les persones que fugint de la mort es troben amb murs, tanques o amb un mar que ja s’ha engolit milers.

Davant d’aquesta injustícia, manca d’humanitat i oblit del passat de refugiat, no tant llunyà,  de molts europeus, convoquem als rubinencs el proper dia 30 a les 18:00 a la plaça de l’Ajuntament, aprofitant que és el Dia Mundial de la Pau.

Aquest dia estarà aRubí per la pau mb nosaltres l’Arcadi Oliveres i farà un petit parlament.

 

Ens volem afegir així a d’altres poblacions de Catalunya que s’estan manifestant periòdicament amb aquests mateixos objectius.

 

 

Volem donar continuïtat a l’acte, per això emplacem a totes les entitats i a la població a  assistir i a aportar iniciatives.

 

20 de desembre de 2016
by Pautopia
0 comments

Manifest “Casa Nostra Casa Vostra”

MANIFEST

SIGNA EL MANIFEST)

Catalunya ha estat sempre terra d’inclusió, però no podem oblidar que en molts moments també hem estat rebuts en altres terres. A Catalunya convivim amb persones de la resta de l’Estat, persones de totes les cultures, de tots els països i de totes les creences.

Més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 32.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri. L’any 2016 ha estat un dels més mortífers.

Els estats membres de la Unió Europea, lluny d’oferir una solució a la situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar les fronteres i Europa s’ha consolidat com una gran fortalesa. N’entren amb comptagotes i qui ho aconsegueix ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. Un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill dels CIE, l’exclusió i el racisme. Aquestes polítiques de la UE incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.

El 2015, l’Estat espanyol es va comprometre a rebre 10.772 persones refugiades en un termini de dos anys. Malgrat les pèssimes condicions en què es troben aquestes persones, aquest compromís s’està incomplint a hores d’ara. D’aquesta manera, el govern espanyol, conjuntament amb altres estats europeus, vulneren sistemàticament el Dret internacional així com els compromisos adquirits amb la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans o la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), entre d’altres. L’acord entre UE i Turquia n’és un exemple flagrant.

Les competències en polítiques d’asil són estatals, però creiem que Catalunya i les seves institucions han de donar una resposta més clara i contundent davant el desplaçament forçat de persones més gran des de la II Guerra Mundial. Catalunya té competències en polítiques d’acollida i podria aplicar mesures per millorar-les i enfortir-les des d’ara mateix.

Per tot això, davant la inacció de l’Estat espanyol, fem una CRIDA A LES INSTITUCIONS CATALANES A:

  1. Actuar definitivament davant d’aquesta situació tal com reclama la ciutadania perquè Catalunya sigui terra d’acollida.
  2. Garantir la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades a Catalunya i comprometre’s a aplicar mesures contra el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la violència masclista.
  3. Defensar el dret a la lliure circulació de les persones, tal com queda recollit a l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
  4. Treballar per eradicar les causes d’injustícia, violència estructural, guerra i vulneració dels drets humans en origen que són l’arrel dels moviments forçats o no desitjats de població. I en aquest sentit, fomentar la cultura de pau. Demanem que s’assumeixin compromisos immediats.

I ANIMEM LA CIUTADANIA a organitzar-se, mobilitzar-se i fer sentir la seva veu per tal d’aconseguir una conscienciació col·lectiva que afavoreixi el canvi d’actitud de les institucions en relació amb l’anomenada “crisi migratòria” que actualment viu la Mediterrània.

*Aquest darrer punt està literalment extret d’una declaració del Parlament de Catalunya l’any 1995 en el context de la guerra dels Balcans.

16 de novembre de 2016
by Pautopia
0 comments

XVè Curs Cooperació i Solidaritat Internacional. Què és el TTIP?

Cartell XV Curs

 

Què implica i com ens afecta

Un any més escollim per tractar, en el curs, un tema candent: el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions).

Un tema sobre el qual, els interessants en que s’aprovi, regulen la informació que ens arriba i ens ofereixen una visió edulcorada dels benecis. Multitud d’experts han posat de manifest el perill i retrocés que aquest tractat pot representar en diferents àmbits: laboral, social, ecològic, democràtic…

Entenem que ajudar a difondre informació, coneixements i a crear opinió forma part del nostre treball per la pau i la justícia al món.

INSCRIPCIONS 

PROGRAMA

Divendres 25 novembre de 2016
19.00h
CONFERÈNCIA INAUGURAL :

QUE ES EL TTIP, QUE IMPLICA I COM ENS AFECTA.

ÀLEX GUILLAMÓN. Llicenciat en Psicologia de l’Educació, Coordinador de l’associació Entrepobles. Membre de la Junta Directiva d’Àgora Nord/Sud –organitzacions catalanes per la solidaritat i la cooperació internacional, Grupo Sur –xarxa europea d’incidència UE/Amèrica Llatina i Carib- i de la Plataforma Rural – Aliança per un món rural viu-. Portaveu de Catalunya No al TTIP.

Dissabte 26 novembre de 2016
10.00h

EL TTIP EN EL MARC DE LA GLOBALITZACIÓ I DEL NOU ORDE MUNDIAl.

JUAN HERNÁNDEZ ZUBIZARRETA. Doctor en Dret per la Universitat del País Basc i professor del Departament de Dret de l’Empresa en aquesta universitat. Membre de Hegoa –Institut d’Estudis sobre Desenvolupament i Cooperació Internacional. Autor de diferents llibres i articles sobre qüestions programa d’ativitats relacionades amb les EMPRESES TRANSNACIONALS, Els DDHH. Membre de la xarxa “Enlazando Alternativas” i col·laborador del TRIBUNAL PERMANENT DELS POBLES (TPP).

MÉS INFORMACIÓ

11.45h

PAUSA CAFÉ

12.00h
ECOLOGIA / ALIMENTACIÓ EN EL TTIP

GUSTAVO DUCH GUILLOT. Llicenciat en Veterinària i Postgrau en Direcció d’Empreses. Fundador de Veterinaris sense Fronteres, que va dirigir des del 1991 ns el 2009. Membre de la Junta Directiva de la FCONGD i President d’AGORA NordSud. En els últims anys estret col·laborador amb els moviments i campanyes lluita per a la Sobirania Alimentària dels Pobles, coordinador de la revista SOBERANÍA ALIMENTARIA, BIODIVERSIDAD Y CULTURAS. Membre de la Junta Directiva de la Plataforma Rural i col·laborador amb Via Campesina i amb campanyes com “No te comas el mundo” o “Som lo que Sembrem”. Col·laborador del Periódico de Catalunya, Público, La Jornada de Mèxic, Galicia Hoxe i el Correo Vasco.

 

14.00 h
PAUSA DINAR

16.30h
SERVEIS PÚBLICS / CONTRACTACIÓ PÚBLICA EN EL TTIP
PABLO SANCHEZ CENTELLAS. Llicenciat en Ciències Polítiques a la UAB, a la Sussex University i a la Université Libre de Bruxelles. Director de Relacions Internacionals a l’Ajuntament de Barcelona. Activista social i militant sindical, va ser responsable de campanyes de la Federació Sindical Europea de Serveis Púbics (EPSU) i coordinador de la
Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) pel dret humà a l’aigua (www.right2water.eu).

Diumenge 27 novembre de 2016

10.30h a les 13.30h
TAULA RODONA:

ALTERNATIVES I MOVIMENTS CONTRA EL TTIP
FERNANDO SAZ “Topo”, membre d’Ecologistes en Acció.
JOSEP LLUÍS NOTIVOLI membre de la campanya “Catalunya no al TTIP”
BLANCA PADRÓS Abogada, Profesora Asociada de Derecho Internacional
Privado en la Universidad Pompeu Fabra (UPF) representant del Il·lustre col·legi
d’Advocats de Barcelona.
MARTA GARCIA MARÍN, 4a Tinent d’Alcaldia, Responsable de l’Àrea de Serveis a
les Persones Ajuntament de Rubí

 

Material Anex del Curs 1

Material Anex del Curs 2

Material Anex del Curs 3

Info CETA 1

Info CETA 2

Video TTIP Adoración Guamán El Asalto de las multinacionales a la democracia

Carta de l’Havana

Mandato de Comercio Alternativo

Construyendo un tratado de DDHH y Transnacionales en la ONU

 

13 de juny de 2016
by Pautopia
0 comments

19J Manifestació. Obriu fronteres, volem acollir!

CkBQuVyW0AATdtv

(www.stopmaremortum.org)

Obriu fronteres, volem acollir!

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.

Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s’oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls  impedeix l’accés a l’ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts d’expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!

L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i  col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

  • Que aculli els refugiats i refugiades i garanteixi el dret d’asil a totes les persones
  • Que deixi de bloquejar les iniciatives d’acollida
  • Que revisi la llei d’asil espanyola, que és absolutament restrictiva i injusta

Exigim al futur govern espanyol i a la resta de governs de la UE:

  • La revocació immediata del pacte immoral entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.
  • La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d’aquests fons al rescat, l’acollida i l’ajuda humanitària. Reclamem també la protecció del voluntariat.
  • “L’immediat i fàcil accés a vies legals d’asil i vies segures per a totes les persones que han hagut de deixar enrere casa seva.
  • La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, i participen en la destrucció d’altres països, amb intervencions militars, venda d’armes, espoli de recursos naturals i explotació humana.
  • El respecte al dret d’asil i la fi de les polítiques que destrueixen la vida -sempre la vida del poble, mai dels poderosos- i l’aplicació immediata d’aquelles polítiques que la protegeixen!

Perquè “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació”. Cap persona no és il·legal.

Obriu les fronteres, volem acollir!

2 de maig de 2016
by Pautopia
0 comments

Desarma els teus impostos

DESARMA ELS TEUS IMPOSTOS (Dijous 5 Ateneu de Rubí C/Xile 1 )

foto
Vols deixar de finançar l’estructura militar a través de les teves contribucions?

Prefereixes dedicar els teus impostos a millorar la societat?

Des de Rubí Solidari et proposem que facis objecció fiscal .

 

Un any més, per aquestes dates, ens trobem immersos en la campanya de la Declaració de la Renda, i aquest és el moment idoni per plantejar-se l’Objecció Fiscal.

 

Què és l’objecció fiscal a les despeses militars?

  • És una campanya que els grups que treballen per la pau proposen des de 1982 i que porten a terme centenars de persones tots els anys.
  • És un gest de desobediència civil. No està reconeguda legalment,no hi ha cap casella a l’imprés de la renda.
  • És un gest cívic i compromés, per la pau, per un món sense guerres i sense exèrcits.

Tècnicament, consisteix a separar una part de l’impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar (el 5,3%),  i desviar-la cap a un projecte social i solidari. També es pot separar (i desviar) una quantitat fixa i simbòlica.

D’aquesta manera, en fer la declaració de l’IRPF, el-la contribuent expressa el seu rebuig al sosteniment de l’exèrcit i altres cossos armats , reclama activament l’anulació del pressupost militar, i promou la participació social directa en la definició de les prioritats als pressupostos públics.

 

L’objecció fiscal esdevé així una lluita que, a més del seu caràcter de resistència a les qüestions militars, té un component fort de solidaritat.

 

Arguments a favor de l’objecció fiscal:

Com cada any, el govern ha elaborat uns pressupostos, una part substancial dels quals es dedica, un altre cop, a despeses militars. En diuen “defensa”. Si ens preguntéssin què és el que s’ha de defensar, n’obtindrien moltes respostes: la qualitat de vida, el dret a la salut, el dret a l’educació, l’accés a la cultura, el respecte als drets humans, l’entorn natural, la no-explotació dels uns pels altres, les minories davant les majories… Moltes respostes possibles i totes sota un denominador comú: la defensa del dret a la justícia i a la pau.

 

Actualment i de cara a l’opinió pública, s’està atribuint a l’exèrcit una funció humanitària desinteressada (ajuda en catàstrofes naturals, reconstrucció en postconflictes, manteniment de la pau, ajuda a la implantació de la democràcia, etc), però, en la realitat, respon a interessos polítics i econòmics dels països desenvolupats, que actuen com a àrbitres i policies del nou ordre mundial. A més a més, és obvi que la preparació militar no és la més adequada per fer feines de protecció civil, a causa de la parcialitat i del tractament desigual amb què actuen les forces armades, segons els interessos en joc que cal protegir (OTAN, Senegal, Turquia-Siria, Iraq, Líban, Afganistan, Mali, Republica Centreafriacana, Ocea Indic, Paisos Baltics).

 

D’altra banda, quan els exercits s’impliquen en aquestes tasques, les dades mostren que les despeses que generen són molt més altes que quan les fan altres entitats no militars.

 

Els diners per a aquests pressupostos surten de la ciutadania. Una part important es recapta mitjançant els impostos indirectes (IVA, essencialment), una altra part s’obté gràcies a l’anomenat “deute públic”, i encara cal afegir la nostra contribució directa a través de l’impost sobre la renda.

 

Algunes dades:

Els Pressupostos de l’Estat per a 2015 destinaben 23.374 milions d’euros per a finalitats estrictament militars (64 milions diaris o 503 € anuals per càpita).

 

Si hi incloem els cossos policials i les tasques de control social, la xifra arriba als 28.066 milions.

 

La despesa realment executada és sempre superior a la pressupostada (un 18% de mitjana). Tenint en compte les dades d’anys anteriors, la despesa militar podria arribar als 25.000 milions d’euros.

Algunes xifres comparables per ajudar a ferse’n una idea, entre altres, del que es podría haver fet amb aquests diners

  • El tractament dels malalts d’hepatitis C costarà 727 milions.
  • La sanitat pública ha patit retallades de gairebé 000 milions des del 2013
  • L’educacío a patit retalladles de 000 milions.

Molts programes subvencionats d’investigació són armamentístics. Els diners es podien destinar a investigación més profitosa per la societat.

Segons dades d’Amnistia Internacional, Espanya és el setè major exportador d’armament de tot el món.

 

El proper dijous 5 de maig a les 19h

A l’Ateneu Municipal de Rubí (C/ Xile 1)

XEMA MOYA

ENS PARLARÀ I ENS AJUDARÀ A FER L’OBJECIÓ FISCAL A LA DESPESA MILITAR en LA DECLARACIÓ DE RENDA

24 de febrer de 2016
by Pautopia
0 comments

40 anys de la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD)

El proper 27 de febrer es complirà el 40ª aniversari de la fundació de la RASD. El govern de la RASD és la proposta política que va impulsar  el Front Polisario, l’organització que des de 1973 lluita per la independència del Sàhara Occidental.


El 14 de novembre del 1975,  el govern agonitzant del dictador Franco i encapçalat en aquell moment per l’ hereu del franquisme, el Rei Joan Carles I, signen l’acord anomenat  Acord Tripartit de Madrid en què Espanya transferia l’administració del Sàhara Occidental al Marroc i Mauritània i que ratificava la fi de la colonització espanyola, (1885-1976).  Al 1979 Mauritània va renunciar a la part del territori que reclamava quedant-se tot el territori en mans de Marroc.

 

La signatura d’aquell document, a la pràctica, impedia l’inici d’un procés avalat i legitimat per l’ONU, que havia de dur la població sahrauí a exercir el dret a l’autodeterminació. Han passat 40 anys i el poble sahrauí encara espera que l’ONU satisfaci les seves expectatives. Mentrestant, el Marroc -ara única potència ocupant del Sàhara Occidental- ha aconseguit evitar, fins ara, la realització del que l’ONU s’havia compromès a garantir:  el referèndum d’autodeterminació.


L’ONU, l’any 1963 va declarar el Sàhara Occidental territori no autònom i que, per tant, calia descolonitzar-lo. Malgrat això, l’Estat espanyol no va impedir que el govern del Marroc intervingués per a apoderar-se d’aquell territori entre el novembre de 1975 i el febrer de 1976, a través de l’ocupació del país en l’acció coneguda com la Marxa Verda, escapant a corre-cuita i abandonant a la població sahrauí en mans de la dictadura de Hassan II, fet aquest que va obrir la porta a 40 anys, d’un llarg calvari de la guerra, persecucions, trencament de famílies, tortures, matances , exilis i espolí dels recursos naturals.

 

L’exili va portar 260.000 persones a traslladar-se a una de les zones mes inhòspites del desert del Sàhara, a la zona de Tinduf, de sobirania d’ Algèria, vivint en tendes de campanya i sense cap condicions de habitabilitat i amb l’únic suport d’alimentació que l’ajuda de la comunitat internacional.

 

La guerra va enfrontar als Sahrauís contra el Marroc fins el 1991 en que el Marroc i la RASD amb la mediació de les NNUU acorden un alto al foc el 6 de setembre. Un alto al foc que havia de comportar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació i que el Marroc ha pressionat i boicoteja’t sistemàticament per tal de no realitzar-lo i amb el suport de França i l’ ambigüitat de l’Estat espanyol i que actualment encara no hi ha cap indici per la seva celebració. 

 

A hores d’ara la RASD és reconeguda per 84 Estats d’arreu del món i forma part com a membre fundador de la Unió Africana (UA) i és gracies a aquest reconeixement internacional que la població sahariana pot mantenir un bri d’esperança de que finalment puguin aconseguir el seu objectiu de convertir-se en un país independent.

 

El-Uali va ser el primer president de la RASD i un dels personatges més carismàtics del moviment de resistència Sahrauí, mort al 1976 en un atac militar a Mauritània. Quatre mesos després, en el seu III congrés , el 30 d’agost de 1976 és escollit l’actual president Mohamed Abdelaziz que al mateix temps és el secretari general del Front Polisario.

 

El Sàhara és un territori de 266.000 Km2 del que la RASD controla un 35% i  la resta és controlat pel govern del Marroc mitjançant la construcció de murs i defensats per l’exèrcit el que significa, malgrat la misèria que té el país, un cost de 400 milions d’euros diaris.

 

El Sàhara Occidental és una mostra més de tot el que ha fet malament l’Estat Espanyol en la seva descolonització, abandonant els que en un moment determinat van ser els habitants del que era la 53ª província de l’Estat espanyol. Molts d ’ells els més grans disposen de pensions que paga el govern espanyol, ex militars, treballadors de la mina de fosfats de Bucra, la seva identificació és el document Nacional d’Identitat (DNI)

 

Quina és la resposta d’Espanya o de la Unió Europea a la no acceptació de la legalitat internacional i els abusos per part del Marroc? Silenci, cinisme, complicitat i hipocresia. El conflicte del poble sahrauí és un conflicte que és pot resoldre políticament. Només caldria aplicar les resolucions de l’ONU que insten a celebrar un referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí. Un dret reconegut i contínuament boicotejat pel Marroc, gràcies a la passivitat i la complicitat de la comunitat internacional que dóna un tracte de favor al govern del Marroc.

 

L’Estat espanyol té la responsabilitat política, moral i històrica per l’abandonament del poble sahrauí. Espanya és responsable de l’ocupació del territori del Sàhara Occidental per part del Marroc i, també, del drama humà i el patiment del poble sahrauí dividit entre la vida en camps de refugiats i la zona ocupada.

 

De la injustícia i la tragèdia que viu el poble sahrauí, ens fem nostre el crit: “El Marroc, culpable / Espanya, responsable”.*

Per un Sàhara Independent ja!! Visca la RASD.

15 de febrer de 2016
by Pautopia
0 comments

Assemblea Rubí Solidari 6 de març de 2016

Benvolguts i benvolgudes

En la reunió de la junta celebrada el passat dia 11 de febrer del 2016, s’ha acordat convocar l’assemblea de Rubí Solidari el proper dia 6 de març del 2016 a les 17,00 h. en primera convocatòria i a les 17,30 h. en segona
convocatòria, a la seu de l’entitat al C. Orso, 2, 1 pis de Rubí.

Ordre del dia:
1.- Lectura i aprovació de l’acta de l’anterior assemblea.
2.- Informe de les activitats realitzades durant el 2015.
3.- Aprovació de la situació econòmica del any 2015.
4.- Aprovació de les propostes d’activitats per l’any 2016
5.- Aprovació del pressupost del 2016
6.- Elecció o confirmació de la Junta Directiva
7.- Precs i preguntes.

Esperem poder comptar amb la participació de tots els socis i soci-as i especialment la teva.

Cordialment.

Rubí, 12 de febrer del 2016

Rubí Solidari

22 de novembre de 2015
by Pautopia
0 comments

XIVè Curs de Cooperació i Solidaritat Internacional “Les persones refugiades: causes i conseqüències”

Rubí(Al final trobareu alguns materials de les ponències)
Un any més, i van catorze, que celebrem el curs de Cooperació i Solidaritat Internacional. Aquesta edició serà el proper cap de setmana, el divendres 27, el dissabte 28 i el diumenge 29 de novembre, a l’edifici Rubí + D de la Rambla de Joan Miró de Rubí.
Cartell XIVè Curs Cooperació i Solidaritat InternacionalPrograma XIVè Curs de Cooperació i Solidaritat Internacional
Aquest any el tema es, LES PERSONES REFUGIADES: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES, plena i trista actualitat.
Aquest és un tema al que necessitem donar resposta, no només des de la basant humana, si no disposar dels elements socials i polítics per fer-hi front a un debat ciutadà que comporta una problemàtica que no té el consens del conjunt de la societat.
Com sempre, hem intentat portar aquells professionals dels temes més preparats i coneixedors d’aquesta realitat, professionals del mon acadèmic, així com persones lligades a la tasca diaria d’atendre a aquestes persones a traves de les ONGs, o professionals dels mitjans de comunicació.
Una vegada més fem una crida a la participació i demanem que facis extensiva aquesta activitat als teus amics i coneguts.
Pots fer la inscripció a través d’aquest full d’ inscripció 
o través del e-mail  info@rubisolidari.org o al T. 935888643 (nom, cognom i telèfon) o a traves del Twitter: @RubiSolidari

Materials dels ponents

Video mostrat durant la taula rodona de diumenge 29 de novembre: El Puente 

9 de novembre de 2015
by Pautopia
0 comments

EXPOSICIÓ: CANVI CLIMÀTIC I DRETS HUMANS

En el marc de la celebració del 67è, aniversari de la declaració universal dels Drets Humans, el 10 de desembre, Rubí Solidari ha gestionat la presència de l’exposició CANVI CLIMÀTIC I DDHH, cedida per l’Associació de les Nacions Unides d’Espanya.

El planeta està greument amenaçat, aquesta és una hipòtesi que per molt que es repeteixi no deixa de ser de plena actualitat. Quan un planeta està amenaçat ho està també la seva població i en major mesura els més pobres i vulnerables.Cartell

L’escalfament global, a més de ser un repte mediambiental, és també un clar repte social i econòmic que afecta el gaudir dels drets humans en tota la seva plenitud. Aquesta evidència porta a la necessitat d’una revisió dels drets humans tal i com estaven concebuts anteriorment.

La inclusió de nous drets pren força a partir del primer Fòrum de les Cultures de Barcelona amb l’aprovació del projecte de Carta de Drets Humans Emergents (2004) que s’aprovaria formalment a Monterrey com a Declaració Universal de Drets Humans Emergents (2007). Aquests nous drets reconeixen:

  • El dret dels éssers humans, i dels pobles en què s’integren, a gaudir d’un medi ambient sà, equilibrat i segur.
  • El dret a gaudir de la biodiversitat present al món i a defensar el sosteniment i continuïtat del seu entorn per a les generacions futures.

Però, com s’ha configurat el dret al medi ambient com a dret humà? Quina incidència ha tingut sobre el règim internacional del canvi climàtic? I aquest, fins a quin punt ha tingut en compte les diferents responsabilitats històriques i els diferents graus de vulnerabilitat entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament?

Coincidint amb les dates d’aquesta exposició tindrà lloc a París la Cimera del Clima organitzada per les NNUU (COP21) aquesta cimera per el món ecologista té tres objectius i/o peticions a fer:

  • Que la cimera aprovi la reducció dels gasos d’efecte hivernacle, per sota de 2 ºC.
  • Que els acords siguin vinculants per a tots els països, cosa que EUA, Xina, Japó i Canada no accepten.
  • Finançament per avançar de forma decidida per les energies renovables deixant de subvencionar les energies fòssils.

Els plans dels governs per al COP21 no van per aquest camí sinó que suposen un increment de més del 30% de CO2 respecte al 1990, segons calcula Ecologistas en Acción, i que significaria, segon la responsable de NNUU, un increment de la temperatura mitjana de la terra per sobre el 2,7ºC, molt lluny de la proposta de les organitzacions ecologistes del 2ºC. Respecte als altres punts poc se sap en aquests moments de quines seran les propostes dels governs participants.

Sembla pertinent, doncs, continuar fent divulgació i recerca en aquest àmbit per tal d’aprofundir en l’abast, contingut, vigència i viabilitat dels drets humans emergents, tant com a concepte, com analitzant específicament cadascun dels drets en la seva dimensió jurídica, política, social, etc.

Per poder comprendre millor aquesta situació, i actuar en conseqüència, Rubí Solidari en aquesta nova etapa de concretar projectes de sensibilització envers la ciutadania, aporta a la nostra ciutat aquesta exposició, que es podrà visitar  a partir del dia 24 de novembre al vestíbul del Rubí+D de les 9 del matí a les 20 h. de dilluns a divendres fins al dia 11 de desembre.

Rubí Solidari

Novembre 2015

 

 

%d bloggers like this: