És un tema per, com a mínim, reflexionar. La distància entre les paraules i la realitat. L’estructura en la qual està basada la injustícia. La pregunta és: aquesta és la nova doplomàcia?

Per pensar-hi, aquí teniu un article de la Fundació per la Pau.

El Govern central va autoritzar, durant el primer semestre de 2008, la venda de material de defensa a Israel, Colòmbia, la Xina, el Marroc i el Pakistan, entre altres destinacions preocupants
Madrid / Barcelona. Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i la Fundació per la Pau denuncien que Espanya continua exportant armes a destinacions preocupants, després d’analitzar les estadístiques oficials sobre el comerç exterior de material de defensa i de doble ús del primer semestre de 2008. Aquestes xifres són les primeres que es publiquen després de l’entrada en vigor, el 2008 de la nova llei sobre venda d’armes.
Les organitzacions demanen a la Secretaria d’Estat de Comerç que, en la seva compareixença de demà davant el Congrés, aclareixi per què Espanya continua venent material de defensa a països on no hi ha garanties que no sigui utilitzat per a violacions de drets humans o repressió interna.
En el seu article 8, la llei espanyola estableix que no s’autoritzaran exportacions d’armes quan existeixin indicis racionals que aquestes es poden fer servir en accions que pertorbin la pau, la seguretat i els drets humans. “És alarmant que, tot i el que marca la llei, Espanya exporti armes a Colòmbia, Israel, el Marroc i el Pakistan, entre altres llocs. En definitiva, a països on hi ha risc que les armes contribueixin a violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari”, assenyala Mónica Costa, portaveu d’Amnistia Internacional.
Les organitzacions insisteixen que el Govern espanyol ha d’oferir informació detallada sobre els criteris utilitzats per autoritzar exportacions a països en els quals hi ha conflictes armats o situacions de violència extrema. A més, ha d’aclarir quins informes d’institucions internacionals o ONG sobre la situació de drets humans en aquests països ha utilitzat per valorar la situació. El Congrés dels Diputats ha d’exigir al Govern informació exhaustiva en referència a això.
La nova legislació permet conèixer la naturalesa pública o privada dels usuaris finals de les armes espanyoles i la informació sobre el nombre de denegacions efectuades. No obstant això, es continuen desconeixent les causes precises que han motivat aquestes denegacions.
Les darreres dades oficials tampoc reflecteixen les característiques exactes del material exportat i l’ús final dels productes. “Aquesta falta de transparència en el tipus exacte d’armament transferit dificulta el seguiment i el control parlamentari de les exportacions d’armes a llocs on no hi ha garanties que no fomentaran conflictes armats, violacions de drets humans o tindran un impacte negatiu en el desenvolupament sostenible dels pobles”, afirma Francisco Yermo, portaveu d’Intermón Oxfam.

Armes de caça i tir esportiu
Un pas positiu en referència a anys anteriors, és el control al qual ara són sotmeses les armes de caça i tir esportiu i les seves municions, una reivindicació històrica de les ONG recollida en l’esmentada llei i que, per primera vegada, queda reflectida en les estadístiques oficials. Segons les estadístiques, en els primers sis mesos de 2008 es van realitzar operacions per valor de 11,5 milions d’euros. La partida més important va anar A Ghana (gairebé 1, 3 milions d’euros).
“Tot i que, sens dubte, el control d’aquest tipus de material és un avanç important, el Govern central ha d’explicar quines mesures ha pres per garantir que aquestes armes no acaben en mans equivocades i reforçar el seu control quan sigui necessari. Ghana és un país situat en una zona de gran inestabilitat, amb diversos països al seu voltant en situació de conflicte o post conflicte”, assegura Eugeni Barquero, portaveu de la Fundació per la Pau.

legit essay writing services

És important que el Congrés no doni suport a mesures per a “relaxar” el control d’aquest tipus d’armes. Aquesta petició és encara més pertinent després que el passat estiu, la Secretaria d’Estat de Comerç admetés en el Congrés dels Diputats que la destinació final d’aquestes armes no era necessàriament Ghana i va apuntar a Nigèria, un país amb greus conflictes socials i armats.

Vendes de material de defensa a Israel per valor de 1,5 milions d’euros…
Espanya va vendre durant el primer semestre de 2008 material de defensa a Israel per valor de 1,5 milions d’euros. El 95% d’aquest material es va destinar a les forces armades israelianes. Segons les estadístiques oficials, es tracta d’armes amb canó d’ànima llisa i un calibre inferior a 20 mil·límetres. Entre elles, revòlvers, fusells i metralladores. També es van exportar a Israel equips de formació d’imatge i de contramesura; i es van autoritzar noves vendes per valor de 157.000 euros.
El Govern ha mirat de donar explicacions sobre l’ús final d’aquestes ventes. Tot i que el fet que es doni més informació és un avenç, aquestes dades s’haurien de reflexar en les estadístiques oficials del Govern per eliminar dubtes sobre quins productes, el seu ús final i amb quines garanties s’ha venut a Israel. “En qualsevol cas, donada la inestable situació a Gaza i amb serioses denúncies que apunten a crims de guerra pel que va passar abans de l’alto el foc, l’última cosa que fa falta a la zona són més armes. No es poden autoritzar exportacions que contribueixin directament o indirecta a exacerbar el conflicte a la zona i a cometre violacions dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari”, diu Costa.

… i de 110 milions d’euros a Colòmbia
Espanya va autoritzar transferències d’armes a Colòmbia per valor de 110 milions d’euros. El tipus de material exportat és el pertanyent a la categoria 10, aeronaus. “Colòmbia viu sotmès des de fa més de quatre dècades en un conflicte armat en el qual totes les parts cometen greus violacions dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari. Per això, s’han d’aturar totes les exportacions de material de defensa a les Forces Armades colombianes fins que s’hagin aplicat plenament les recomanacions formulades per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets humans”, conclou Mabel González de Greenpeace.

Dades i xifres d’exportacions a destinacions preocupants, exceptuant Israel i Colòmbia
• Les exportacions espanyoles de material de defensa que es van realitzar en el primer semestre de 2008 van rondar els 250 milions d’euros.
• Un 74% d’aquestes (184 milions) es van destinar a països de la UE i de l’OTAN. La quantitat suposa una disminució del 63% respecte a les del primer semestre de l’any 2007 (678 milions d’euros).
• El Marroc va comprar material englobat en la categoria 6 (vehicles militars) per 47,7 milions d’euros. Aquest país viu immers en un llarg conflicte intern no resolt i té acusacions de violacions dels drets humans al Sàhara Occidental.
• Espanya va vendre al Pakistan material de la categoria 6 (vehicles terrens) i 4 (bombes, torpedes, coets i míssils) per valor de 199 mil euros. El Pakistan és un país amb una greu inestabilitat interna i en el qual les operacions de les forces de seguretat i les activitats dels extremistes han provocat el desplaçament intern massiu de centenars de milers de persones, a més de la pèrdua de moltes vides de civils en els últims anys.
• El Govern també ha transferit material de defensa a Algèria (690 mil euros) a Indonèsia (més de 2 milions d’euros). També es van autoritzar vendes a Sri Lanka (138 mil euros) i Aràbia Saudita (més de 2 milions d’euros) ).
• Espanya va exportar més de 795.000 euros en material policial i de seguretat a Bolívia i Cuba. A més, es van autoritzar vendes a Veneçuela.
• Els principals destinataris de material de doble ús, és a dir, que pot ser utilitzat amb fins civils i militars, van ser Iran (amb més de 36 milions d’euros) i Xina (amb 12 milions d’euros).