Paciència i constància són, potser, els adjectius més descriptius d’aquelles dones que després de viure sotmeses al masclisme de la societat ara tiren endavant i no solament cuiden d’elles mateixes sinó també de la gent que els envolta: nens desfavorits, avis, o tota una classe social abandonada pels més rics i per la pròpia història política del país que ara necessiten una empenta. Una empenta que moltes vegades prové d’organitzacions de fora del país, com Rubí Solidari que, amb la finalitat de col·laborar en el desenvolupament i mitjançant projectes ideats pels propis niques, envien recursos econòmics, material i brigadistes, que segons el temps d’estada realitzen un projecte concret o bé fan una tasca de sensibilització que els permet conèixer de primera mà la realitat del país. Aquest estiu n’hem sigut tres, un grup petit però molt cohesionat que ha somiat, rigut, i plorat mentre intentava entendre el perquè de les diferències nord – sud i la fredor que molts, des dels països més rics, demostren vers la fam, l’analfabetisme, la violència de gènere, etc… Problemes que si no veiem de prop semblen no existir però per desgràcia aquestes situacions es viuen en el nostre país i en tants d’altres que necessiten de la nostra ajuda. Una experiència inoblidable que ha fet que entenguem una mica millor  els sentiments aliens així com els nostres.

Lluís García

Sandra llunell

Paula Escoda