El proper dia 14 de setembre, a la rambla del Ferrocarril es celebra la Fira del Joc i de l’Esport, un esdeveniment per nens  i nenes i al que animem a pares i mares a dur la canalla. Allà es trobaran entitats esportives i de lleure i, aquest any, entitats del món de la solidaritat i la cooperació internacional que hi són a la nostra ciutat, però a nosaltres no ens trobaran.
%%anc%%

Hi anàvem, quan es va proposar la primera data pel 8 de juny (suspesa per les previsions de forts aiguats per aquell dia, res a dir al respecte), estàvem inscrits per participar i fins i tot teníem preparat un joc per conscienciar a grans i petits sobre el valor de l’aigua al tercer món. Però aquest taller, per part nostra, no hi serà a la fira d’enguany. El motiu no té res a veure amb la pròpia fira, té a veure a com ens sentim de maltractats per part de l’aparell polític que porta el departament  de Solidaritat i Cooperació i, com a forma de protesta, hem decidit no participar d’una festa a la que ens han convidat – que com que les entitats de cooperació i solidaritat hem perdut la nostra festa que hem celebrat durant molts anys, doncs ara ens conviden a participar a d’altres. Això té les seves coses bones, però també dolentes.

Dit això, aquests són els nostres motius per protestar i, en conseqüència, no participar.

1-. Incompliment per part del departament de Solidaritat i Cooperació Internacional de les dates de plenaris a on es reuneix el Consell de Solidaritat i Cooperació Internacional que el conformen les ONGs locals i delegacions locals d’altres ONGs, una representació de cada partit polític i el propi Ajuntament de Rubí. Des de que aquest departament va passar de Serveis Socials a Governança i Ciutadania, els plenaris han quedat suspesos sine die.

2-. Falta de transparència en les dades econòmiques demanades. La no celebració dels plenaris impedeix la reclamació, ja històrica, de les justificacions de les partides de solidaritat i cooperació internacional dels últims 5 anys.

3-. Incompliment dels terminis d’aprovació dels projectes de cooperació internacional. Una avaluació externa, que fa la Universitat de Barcelona, que era prevista pel mes de juny i que a data d’avui encara no sabem res. Això vol dir que aquests diners arribaran amb un mínim de 6 mesos de retard als projectes que fossin acceptats, fet que empitjora les condicions de viabilitat dels projectes i retardarà els procediments per les justificacions de les despeses (que nosaltres sí que fem cada any).

Tot això ens genera una gran preocupació doncs pensem que la solidaritat i la cooperació internacional sembla ser quelcom molest i que es pot anar deixant d’un dia per l’altre. Però compte, que hi ha la vida de moltes persones que depenen d’aquests ajuts i aquestes pràctiques empitjoren les seves condicions de vida. Que un departament de Solidaritat actuï d’aquesta manera diu molt poc en favor del concepte de solidaritat del propi equip que el porta.

Rubí 9 de setembre de 2013.